Conte del nen Jesús per a un infant de 4 anys

 Per explicar mentre fem el pessebre.

Fa molts molts anys, quan no hi havia ni cotxes, ni escoles  ni parcs infantils... La gent treballava de pagès per fer blat, farina, pa, verdures, oli, vi. I també n'hi havia que feien cases de fusta i de maons (com dos dels porquets). Vivien en un país que es diu Galilea a prop d'un llac que es diu Tiberíades.

Hi havia una parella, Maria  que feia el pa, i cuidava l'hort i les gallines i Josep, que era fuster que sabia fer cases i arreglar-les si s'espatllaven. Les cases no tenien aixetes ni dutxes es rentaven amb galledes d'aigua que treien del pou.

Maria es va quedar embarassada, tenia un nen a la panxa. Però havia de ser un nen especial, amb superpoders especials perquè va venir d'una estrella a la panxa de la seva mare. Eren pobres i quan faltava poc per néixer el nen, el rei que manava els va fer anar a un poble lluny on havia nascut el pare, Josep. Hi van anar amb Maria enfilada dalt d'un ruc i amb Josep caminant.

Quan van arribar cansats al poble de Betlem, ja no hi havia lloc per dormir i es van quedar en un portal on hi havia animals, el ruc i un bou amb banyes. Quan va néixer el nen Jesús l'estrella s'hi va acostar per veure'l i els ho va explicar a uns pastors que cuidaven el ramat. L'estrella els va dir: aquest nen us farà més feliços i us ajudarà quan sigui gran, i els pastors molt contents, el van anar a veure, i li portaven llet d'ovella i formatge i llana per tapar-se. Li cantaven cançons perquè estigués content i per acompanyar el Josep i la Maria.

Uns dies més tard van arribar uns reis mags, be en realitat, eres savis que estudiaven les estrelles i van veure aquella estrella especial i la van seguir fins que van arribar on es va parar l'estrella i llavors van veure el nen que quan es faria gran tindria superpoders. També li van fer regals, i d'aquí en va sortir la història màgica del reis d'orient que fan regals als nens.

Van tornar al poble que es deia Natzaret, i allà va aprendre del seu pare i de la seva mare, les feines de pagès i les de fer cases, però com que era llest, li agradava anar a sentir com les persones adultes anaven a un lloc que en diuen la sinagoga. De fet una gent que es diuen jueus, Jesús era jueu, es trobaven un cop a la setmana a la sinagoga i allà cantaven i llegien llibres antics i Jesús va aprendre a llegir i a parlar com els adults en aquell lloc.

Com que era molt llest, i tenia superpoders es fixava en que els pagesos i els que feien cases treballaven molt però havien de donar una gran part del que guanyaven als senyors que manaven, i també a uns soldats romans com els de la Galia (Astèrix i Obélix) i casi tota la gent eren pobres i amb prou feines tenien per menjar. Quan Jesús es va fer gran va pensar, "ajudaré a tota la gent a que sigui més feliç", i volia que els pobres tinguessin prou per menjar i viure bé i que tothom estès content, per això anava pel carrer i ajudava els malalts. No hi havia hospitals. Bé anaven a una piscina d'aigua calenta per estar millor, però sempre necessitaven algú que els cuidés i Jesús va fer una colla d'amics i amigues, molts d'ells pescaven al llac amb una barca, que es van dedicar a ajudar a la gent.

Aquests eren els seus superpoders, sabia que necessitava cada persona i ell i els seus amics i amigues l'ajudaven, hi parlaven, es repartien el menjar i el que pescaven al llac. I la gent l'estimava molt a Jesús i als seus amics i amigues i molts volien fer com ell.

Des de fa molt temps, les persones que els agrada ser com Jesús, que ens diem cristians, van inventar-se el costum de celebrar cada any el naixement d'aquell nen que, de gran ens ensenyà a ser bons i generosos amb els altres i explicar que hi ha gent rica i poderosa que tenen soldats i que s'aprofiten dels pobres.

Per això algunes persones ens agrada molt ser com Jesús i ens fa molt contents intentar imitar els seus superpoders.