1 Els vint anys passats
1.1 Introducció i propòsit
Una advertència: No és un document acadèmic a l'ús, és
més aviat un pamflet que pretén la mobilització de les voluntats, identificant
barreres clau i orientacions futures, per influir en persones a les que
considero capaços de moure els mecanismes que facin possibles els grans canvis
necessaris i pendents.
No sóc ni l'acadèmic més indicat, ni l'actor de
l'administració més influent, ni el professional més qualificat ni el millor
representant dels col·lectius que segueixen militant en aquesta lluita contra
els incendis des de la societat civil. Sóc només un obrer de la geografia
curiós que s'ha s’ha vist implicat en els diversos papers de l'obra i coneix
les diverses sensibilitats dels altres actors.
Em nodreixo de records, vivències i persones molt arrelades
al seu territori, (no t'oblidis del que vas aprendre de la gent del territori
en 18 anys de lluitar amb les ADF, em van dir en el comiat) del coneixement que
aporta el debat acadèmic, del contacte amb la militància dels professionals
compromesos, de l'experiència passada observant a primera fila les decisions
dels governants i de la comprensió de les dificultats a l'hora de concretar en
polítiques les prioritats que semblen evidents, del seguiment del debat polític
i la instrumentalització del dolor que produeix la pèrdua de vides entre els
combatents. Amb tot això tot just començo a comprendre que hi ha moltes lliçons
per aprendre, grans reptes per davant i ... un gran problema ambiental, econòmic,
polític i social que segueix obert.
No obstant això tenim una certesa a la qual aferrar-nos la
voluntat de cooperació que vaig aprendre a viure en l'emergència i la
determinació dels lluitadors incansables.
Aquesta exposició té una limitació. Ens referirem
principalment a Catalunya i només per una raó: si parlar del que conec poc ja
és un atreviment, estendre més l'àmbit de la meva ignorància seria una gosadia.
Confio per tant en la vostra bona voluntat i millor criteri per retenir el que
sigui aprofitable.
1.2 El paradigma de partida
Crec necessari indicar d'on venim per retenir d'una ullada
el que tenim superat i el que encara està pendent.
Després de l'incendi de 1986 de la muntanya de Montserrat la
societat es va mobilitzar perquè després de l'incendi del santuari més
emblemàtic de la cultura catalana, va triomfar socialment un discurs acadèmic
que afirmava "Catalunya se'ns crema".
Permeteu una caricatura per definir aquell paradigma: Els
que el van defensar, consideraven la vegetació potencial com la utopia
ambiental, i el pirofitisme com el mecanisme sinistre de la naturalesa, que al
servei dels interessos egoistes dels propietaris, suplantava la vegetació
climàcica. S'entenia que si es pogués prescindir de la intervenció humana,
arribaríem a tenir una vegetació que ens permetria disposar de boscos més
"naturals" i més resistents al foc.
Tampoc faltaven els convençuts que hi havia una mà negra, la
dels piròmans especuladors, que pretenien urbanitzar-ho tot.
En aquest context de defensa dels ecosistemes intocables, no
faltaven els que condemnaven els treballs forestals que pretenien tenir
"boscos nets".
Alguns d'aquests
conceptes estan subjacents en la llei forestal de 1988 encara vigent a
Catalunya. Tenim una llei forestal sorgida de la por a la desforestació i que,
vint anys després, encara no ha desplegat els seus instruments de planificació.
Disposem doncs d'un marc jurídic assentat sobre un error de
base: No es reconeixia l'increment molt substancial de la superfície forestal
causa de l'abandonament de la gestió i a la caiguda de la rendibilitat dels
productes forestals.
A més hem de reconèixer que la manca d'aplicació dels
instruments de la llei suposa una vergonyosa evidència: poders polítics de tot
l'espectre de partits de govern han estat incapaços de redactar els plans i per
tant, d'aplicar polítiques forestals dotades d'una certa coherència amb una
visió de la gestió forestal moderna i multifuncional.
Així les coses permeteu, encara que sigui usant un criteri
únicament ambiental, posar en evidència una paradoxa simptomàtica que apunta a
la necessària revisió del marc legislatiu que mira els arbres sense veure el
bosc. Si atenem únicament al valor ecològic del sòl no urbanitzable (o de la
matriu territorial), el nostre sistema legislatiu català concedeix avui més
valor ecològic a un terreny residual arbrat que a un espai de regadiu
cultivable periurbà (orfe de protecció legal sectorial) en el qual es donin
cultius agrícoles de temporada i de proximitat, i que per tant, és constitutiu d’un
capital estratègic insubstituïble.
1.3 La dinàmica dels incendis
La inèrcia, la millora del coneixement tècnic i la pressió
mediàtica van contribuir al desenvolupament del sistema d'extinció, deixant
pràcticament òrfena la gestió forestal preventiva. Així, si comparem extinció i
gestió preventiva comprovarem que són dos sistemes que estan molt poc
comunicats i que són totalment asimètrics pel que fa a programació de mitjans,
recursos disponibles, volum d'actors implicats, complexitat de gestió i
polaritat dels centres de decisió. La gravetat del problema rau en que si falla
un dels dos sistemes, és tota la matriu forestal del país la que pateix les
conseqüències.
La paradoxa de l'extinció posa de manifest la crueltat
d'aquesta asimetria, i les puntes de recurrència dels grans incendis,
combinades amb els cicles electorals, suposen una nefasta coincidència a l'hora
de donar rellevància social a les polítiques de llarg termini inherents a un
sistema de prevenció consistent, que tingui com a eix principal la gestió
forestal.
La implicació social ha estat un element fonamental del
sistema de lluita contra els incendis forestals a Catalunya. Les ADF expressen
la voluntat d'implicació social de propietaris i voluntaris: Un capital
malbaratat per la manca de polítiques que vagin més enllà dels pegats
conjunturals, als quals no hauríem d'acostumar. Els problemes d'articulació
operativa i la diversitat de situacions i formes que presenten les ADF, no han
d'entelar la seva lloable funció, abans han de comprometre'ns a millorar aquesta
articulació i dotar-la de eficàcia funcional i de major seguretat. D'altra
banda són, en alguns llocs, els motors socials en l'aplicació de les polítiques
de gestió del bosc per a la prevenció i poso com a exemples l'ús preventiu del
pasturatge i l'aprofitament energètic que fomenta la gestió forestal.
Som un país dispersament antropitzat. El model urbanístic de
la ciutat difusa ens porta a consumir inútilment el preciós capital del sòl,
ens obliga a una mobilitat que crema inútilment gasolina que paradoxalment,
posa en risc de ser cremades a les barraques, les mansions, la cases adossades
i als seus incauts habitants . La estúpida moda de tenir urbanites vivint sota
els arbres ens ha costat morts, ferits, molta superfície forestal addicional
cremada a causa de la ineludible prioritat de defensar persones i cases, i
milers d'euros suplementaris gastats en tasques d'extinció.
La llei dictada per resoldre el problema estipula franges de
defensa homogènies (25
metres d'amplada) en territoris absolutament diversos i
es despreocupen olímpicament dels mecanismes d'execució que constitueixen
insalvables obstacles administratius, que molt pocs agosarats alcaldes han
aconseguit superar.
Per si tinguéssim poc problema amb les zones forestals
urbanitzades, ens enfrontem a un altre no menys greu amb els santuaris
naturals. Hem estat incapaços d'abordar rigorosament el problema de la
prevenció dels incendis en els espais protegits. De fet, la salvaguarda del
valor dels espais naturals emmalalteix de problemes bàsics de planificació i de
gestió, com es posa de manifest en el títol d'un treball rigorós que aborda
aquesta qüestió amb un títol força explícit “Espais
naturals protegits de fet o de dret.
Però la realitat és que poca superfície compresa dins dels
ENP disposa de figures de planificació a escala operativa, en les que
s'articulin i concretin en l'espai i temps actuacions de gestió per tal
d'assegurar la conservació de l'ENP i la seva compatibilització amb els
diferents funcions i usos que es donen en aquests espais. ".”[1]
El fet és que la inacció es fa còmplice del conservacionisme
mal entès i converteix els espais naturals en reductes inaccessibles i trampes
per als que lluiten contra el foc per defensar-los.
I a sobre en aquests llocs es presenta la desgràcia dels
accidents en què moren professionals. La millor manera d'eludir les pròpies
responsabilitats va ser buscar la palla en l'ull aliè per ocultar la biga del
propi. I ja posats, no es va reparar en orquestrar 1 degradant espectacle
mediàtic i polític, amb les víctimes de per mig, al servei dels jocs de poder.
Amb aquesta llosa a sobre, i amb la confiança perduda en els gestors, els
professionals es van posar a aprendre la dura lliçó per millorar l'operativitat
i la seguretat.
Encara que no puguem oblidar el dolor i, tot i el
maltractament que persisteix i s'incrementa respecte a les condicions
professionals dels empleats públics, estem condemnats a reconstruir els ponts
ia demanar ia oferir confiança per fer possible el diàleg constructiu.
1.4 Coneixement: S'ha conformat un nou paradigma
Afortunadament l'acadèmia va rectificar, es va oblidar dels
prejudicis, va observar i va reconèixer que el foc és factor fonamental de la
dinàmica de la vegetació mediterrània i va proposar i difondre l'ecologia del foc com a marc
explicatiu del fenomen com una aproximació consistent que ja vam veure
desenvolupada en una notable publicació de Jaume Terrades el 1996.
S'han donat grans avenços en el coneixement de la dinàmica
de propagació, que partia de models de simulació estàtics, i que s'ha nodrit de
la comprensió de les dinàmiques reals viscudes pels professionals que també es
baten en la trinxera del coneixement. Gràcies a una estreta col·laboració ia la
voluntat de difondre el coneixement es va estenent la comprensió dels patrons de propagació dels incendis i el
funcionament dels GIF han constituït el segon gran fita del coneixement en
aquests lustres. Però creiem que cal destacar com a element clau d'aquest
procés la voluntat ferma d'aplicar el coneixement, significatiu pel que fa a
les noves formes de lluita com l'ús del foc, de difondre el coneixement entre
altres professionals i de pretendre portar-lo a l'esfera de la gestió forestal
com a principal eina de prevenció.
La Prevención de los
Grandes Incendios Forestales Adaptada al Incendio Tipo de la Fundació Pau Costa,
o las
Integració del risc de grans
incendis forestals (GIF) en la gestió forestal del Centre de la Propietat
Forestal,
La investigació aplicada a la gestió ia la prevenció dels
incendis forestals és la raó de ser d'una de les unitats d'investigació del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
En aquest camp queda molt per recórrer. El nou paradigma
encara no ha estat assumit per alguns dels principals responsables de la
política de prevenció dels incendis. Hi va haver qui es van atrinxerar en la
desqualificació global des dels errors, d'altra banda inevitables quan
s'arrisca en l'ús del foc. D'altres han seguit amb el mateix discurs ambigu
dels sistemes passius de prevenció, amb actuacions locals i
"localistes" a la mesura de migrats recursos i de la curtesa de
mires. La coordinació ha d'anar molt més enllà de les aparicions mediàtiques en
les presentacions de les campanyes d'estiu. Queden molts passos per caminar en
la conjunció dels dos sistemes de prevenció i d'extinció i hem de posar tots,
el nostre major interès per la tasca.
1.5 Les decisions pendents
S'ha d'abordar sense demora la nova legislació forestal
catalana per encaminar-la pels nous camins, reconduir el problema de la
interfície urbana-forestal i abordar el gran problema de fons de la
rendibilitat de la gestió forestal aprofundint en l'estreta senda oberta per la
llei de muntanyes en el camí de la valoració econòmica dels serveis
ecosistèmics.
Hi va haver un intent frustrat de modernització de
l'administració forestal catalana que pretenia traspassar la gestió dels ajuts
i el seguiment de la planificació de finques a l'òrgan concertat en mans dels
propietaris forestals que, de fet, ja va demostrar la seva efectivitat en el
foment de la ordenació dels boscos privats, que com se sap, a Catalunya són la
gran majoria. Era l'oportunitat de reservar per a l'estructura administrativa
la més important de les decisions: la planificació estratègica, però l'intent
va fracassar, i de fet, possiblement aquest fracàs sigui una de les
explicacions de perquè seguim sense marc per a aquestes grans decisions:
La llarga espera del Pla General de Política Forestal de
Catalunya que ha complert 20 anys de redacció i seguim esperant la seva
imminent aprovació.
Seguim sense tenir redactats els PORF i sense veure com es
concreta l'intent i l'expectativa que, a més de la seva funció d'establir
directrius per a l'ordenació, abordin la prevenció a escala de paisatge amb els
instruments apresos dels patrons de propagació dels incendis i el funcionament
dels GIF.
També es va frustrar un altre intent que era almenys,
esperançador. Si la redacció dels PORF s'hagués realitzat en l'espai d'una
legislatura teníem la possibilitat d'encaixar ordenació forestal i planificació
territorial i urbanística.
I seguim sense abordar el problema central: el pagament pels
serveis ambientals i socials que presten els boscos. No és un tema
intranscendent. Recomano la lectura del treball, que segur que molts col·legues
coneixen, encarregat per la
Fundació Món Rural a l'Estudi Ramon Folch “El valor ocult de
l’activitat agropecuària a Catalunya”. En aquest treball es
posa de manifest que aquest valor ocult anual és de l'ordre de 8.000 M € quan el valor de
mercat de la producció primària és de 2.000 M €, i els boscos contribueixen en gran
mesura a generar aquest gran valor socialment no reconegut. A la vista de la
credibilitat de les prediccions dels economistes neoliberals que ens han sumit
en la misèria, no cal argumentar que aquests càlculs no són correctes, el que
hem de lamentar és que els que han demostrat la seva incompetència com a
gestors econòmics per a la majoria social , que no per engreixar els beneficis
incrementals dels benestants, segueixin volent mantenir aquestes xifres al
marge de la comptabilitat econòmica nacional.
1.6 La dinàmica de la gestió del territori
Mentre esperem que s'aborden els grans reptes, al territori
segueixen succeint coses:
Planejament de finques forestals sense prou suport a la
gestió forestal i sense marcs generals que les incloguin en directrius pensades
per territoris diversos i les tinguin en compte en el disseny de les actuacions
necessàries per prevenir els GIF a escala de paisatge.
La debilitat del mercat local dels productes forestals
persisteix, tot i el dinamisme de molts dels actors implicats, sense l'impuls
de les mesures de foment suficients d'una decidida política forestal. Serveixin
de mostra un parell d'exemples [2]:
La debilitat de l'aprofitament energètic de la biomassa,
malgrat el seu potencial, sense instruments suficients que donin suport el seu
ús de proximitat (com els Plans "renove" de calderes) que ha de
sortejar les dificultats d'un marc general de polítiques energètiques que
pretén liquidar tot el que es va caminar en matèria de polítiques de foment de
les energies renovables.
El raquitisme del consum del producte forestal local (tot i
el incipient creixement de la demanda) en un sector poc estructurat necessitat
d'iniciatives de dinamització.
Mentrestant, la majoria dels boscos catalans estan en mans
d'agricultors-silvicultors i moltes de les seves explotacions familiars
sobreviuen cuidant porcs per a les grans empreses del "agro-busines".
Les urbanitzacions que antany eren segones residències han
acabat convertides en suburbis en situació de fallida econòmica per la
incapacitat pròpia i la dels governs locals d'atendre les seves necessitats
bàsiques de prestació de serveis i de prevenció d'incendis forestals.
Enmig d'un panorama en què continuen existint iniciatives
per resoldre vells problemes, alguns d'ells agreujats, volem destacar un
fenomen que, encara que incipient i segurament impulsat per la crisi, pogués
aportar nova saba per renovar el panorama forestal. Ens referim a les dades que
apunten un moviment de retorn de joves al camp. [3].
Possiblement ho facin defraudats per la falta d'expectatives en altres camps
que van ser la seva primera elecció, encara que preferim creure que també serà
causa del seu desig d'aportar capacitat, formació i empenta a una manera de
vida en el medi rural que consideren prou digne.
2 Els propers anys
Encara hauria de ser la part més important d'aquesta
exposició he d'advertir que és la que conté més incerteses. Tot i la voluntat
de fonamentar les afirmacions que segueixen en documents solvents, cal
reconèixer que una cosa és el que diuen els documents d'orientacions sobre
polítiques futures i una altra cosa són les aplicacions pràctiques que ens
arriben als ciutadans, convertits a vegades en patidors de decisions preses al
més alt nivell però dirigides per interessos molt poc representatius de la
majoria. La veritat és que hem de caminar cap al futur d'esquena, ja que l'únic
que podem veure mitjanament clar és el que ja hem viscut.
2.1 Els reptes que ens esperen (horitzó 2050)
Reptes Demogràfics: Els models de creixement ens permeten
veure de forma simplificada cap a on anem: es redueix el pes específic mundial
de la nostra població i de paper en el concert econòmic global. Catalunya /
Europa / Món: 7/700 / 7.000 milions d'habitants (actualitat) versus 7/700 /
9.000 (any 2050), amb una població encara més envellida.
La geopolítica global dels recursos i el Peak-oil ens
obliguen a posen en valor els recursos energètics propis i pràcticament només
disposem dels renovables encara que alguns confiïn en recursos desesperats per
obtenir combustibles fòssils, com el frakcing. La infraestructura verda, és a
dir, la matriu territorial que inclou boscos, terrenys agrícoles i tots els
seus recursos, valors ambientals i socials, són encara més importants en aquest
escenari que confereix importància estratègica als recursos de proximitat.
L'escalfament global ens reserva la pitjor part en el
repartiment de càrregues i beneficis, mentre que els del nord poden tenir
beneficis significatius en agricultura, turisme ..., toadas les previsions
coincideixen en el incermento dels problemes climàtics i en les seves
repercussions negatives: sequeres, inundacions i increment del reg dels
incendis forestals.
Davant aquests reptes, el capitalisme industrial europeu
dissenya el seu futur: el
Full de ruta cap a una economia hipocarbònica 2050 (COM 2011/112) que es
resumeix en aquesta frase: ens surt a compte invertir un 1,5% del PIB el reduir
fins al 80% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per no dependre del
petroli, i evitar un impacte de la dependència energètica dels combustibles
fòssils en la nostra economia europea superior al 3% del PIB el 2050.
2.2 Les polítiques territorials i energètiques UE 2050
En aquest marc inspirat pel principi fonamental que prevenir
els danys dels recursos és més barat que reparar-los, s'han definit un conjunt
d'instruments estratègics que cobreixen tot l'espectre dels recursos i de les
infraestructures i dels quals ens fixarem únicament en els relacionats amb la
infraestructura verda (biodiversitat i boscos). De l'Estratègia de la UE sobre biodiversitat. Citem
només alguns paràgrafs que ens permeten comprovar fins a quin punt el futur de
la base territorial de l'economia depèn de la preservació dels valors de la
biota:
Visió 2050 s'han protegit els valors de la biodiversitat pel
benestar i els recursos que aporten:
Objectiu 2020 Aturar la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels
serveis ecosistèmics, restaurar i contribuir a la lluita contra pèrdua de
biodiversitat mundial.
Objectiu 2 Millora i manteniment ecosistemes i serveis ecosistèmics
creant infraestructura verda restauració del 15% dels sistemes degradats
Objectiu 3 a )
Agricultura: incrementar pastures i terres cultivables subjectes a mesures de
biodiversitat en el marc de la PAC
b) Boscos: Plans de gestió forestal en boscos públics i masses forestals grans
Actuacions obj 3 a )
act 8 Pagaments de la PAC
per serveis ambientals, millora de normes de condicionalitat. Act 9
Orientar desenvolupament rural en conservació de la biodiversitat Act 10.
conservar la biodiversitat genètica agrària. Act 11 Implicar silvicultors en
conservació de la biodiversitat, Act 12 Integrar conservació de la
biodiversitat en els plans de gestió forestal
Recursos: Diversificar fonts de finançament. Pagament dels
sistemes de serveis ecosistèmics per remunerar els béns públics i privats
provinents dels ecosistemes agraris forestals i marins. Col·laboració publico-privada.
Xarxa
NAT 2000 la UE
aporta 5.800 M
€ / any.
2.3 L'estratègia forestal europea
Seguim amb les cites textuals:
"A falta d'una Política Forestal Europea, al
setembre 2013 es va presentar la nova Estrategia Forestal Europea
(COM 2013/659) per afrontar els nous reptes del sector forestal. Atès que el
40% de la superfície europea està coberta per boscos, aquesta estratègia pretén
anar més enllà de la importància dels boscos en desenvolupament rural, i
insistir en la seva importància per al medi ambient i la biodiversitat, per a
les indústries forestals, la bioenergia i la lluita contra el canvi climàtic.
En el nou marc de la
Política Agrària Comuna (2014-2020) s'han simplificat les
mesures per augmentar l'eficiència de la seva implementació millor:
aforestació, sistemes agroforestals, dany per incendis i catàstrofes, augment
de la resistència dels ecosistemes i innovació, processat i màrqueting ".
[Maria Gafo, DG Agricultura i Desenvolupament rural de la Comissió Europea ] [4]
Una nova cita del text de l'estratègia forestal:
La biomassa forestal és en l'actualitat la principal font
d'energia renovable i representa aproximadament la meitat del consum total
d'energia renovable de la
UE. Segons els plans d'acció nacionals en matèria d'energia
renovable, la biomassa utilitzada per a calefacció, refrigeració i
subministrament elèctric permetrà proporcionar aproximadament el 42% de
l'objectiu d'energia renovable del 20% per a l'any 2020. D'aconseguir-se aquest
objectiu, la quantitat de fusta utilitzada per a fins energètics a la UE seria equivalent al volum
total de fusta que s'explota avui dia.
Objectiu: Garantir i demostrar que tots els boscos de la UE es gestionen d'acord amb els
principis de la gestió forestal sostenible.
Els esforços realitzats en matèria de protecció s'han
d'orientar a mantenir, intensificar i restablir la capacitat de resistència
dels ecosistemes forestals i la seva multifuncionalitat, per tractar-se d'un
dels elements fonamentals de la infraestructura ecològica de la UE que proporciona tant serveis
mediambientals essencials com matèries primeres.
PLASMAR ELS PRINCIPIS EN LA PRÀCTICA :
Van a determinar també els altres àmbits en què els Estats
membres han de seguir progressant, com ara la prevenció dels incendis
forestals, el foment de l'explotació sostenible, lluita contra les plagues i
les malalties, de la fusta i la cooperació regional i interregional .
2.4 Oportunitats de l'economia verda de la mitigació i de l'adaptació al canvi climàtic en l'Estratègia Forestal Europea
Estalvi i eficiència energètica: la fusta és l'aïllant
tèrmic més sostenible però seguim sense una promoció decidida del seu consum
que hauria de ser un dels eixos de la política forestal.
L'aprofitament energètic de la biomassa estalvia petroli i
millora la nostra balança comercial reduint l'altíssim cost de les importacions
de productes petrolífers, però seguim exportant fusta per al seu aprofitament
energètic fora d'Espanya.
Una nova cita, en aquest cas de l'Estratègia Europea
d'adaptació al canvi climàtic COM (2013) 216: prioritzar mesures
contrastades: estalvi d'aigua i protecció del sòl, reforçar el paper de l'agricultura
com a proveïdor de serveis ambientals (especialment boscos), augmentar
resistència de les infraestructures agràries, crear sinergies entre adaptació i
mitigació, Sensibilització, investigació, participació del sector, incorporar
el Canvi Climàtic al Desenvolupament rural.
L'estratègia forestal proposa en aquest sentit:
L'objectiu de la present estratègia és aconseguir que els boscos i el
sector forestal constitueixin un element essencial de l'evolució cap a una
economia «verda» i valorar els beneficis que poden generar els boscos de manera
sostenible, garantint al mateix temps la seva protecció.
Tot i proposar objectius tan ambiciosos i necessaris per al
desenvolupament dels propòsits de l'estratègia forestal, la Comissió no proposa
destinar nous fons:
• Modernització de les
tecnologies forestals;
• Optimització de la
contribució del sector a la bioeconomia;
• Increment de la
capacitat de resistència, el valor mediambiental i el potencial de mitigació
dels ecosistemes forestals;
• Realització
d'objectius relacionats amb la natura i la biodiversitat;
• Adaptació al canvi
climàtic;
• Conservació dels
recursos genètics;
• Protecció dels
boscos i
• Informació en la
matèria i creació de noves superfícies arbrades i de sistemes agroforestals.
Les mesures forestals
emmarcades en el Reglament de desenvolupament rural constitueixen l'espina
dorsal financera de l'estratègia (el 90% del finançament total de la UE per al sector forestal)
2007-2013 s'han destinat a les mesures forestals 5.400 M € del Fons Europeu
Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER).
El repartiment dels fons FEADER, que han de ser completats
amb les aportacions de les administracions estatals i nacionals llancen les
següents dades encara que ens ha resultat impossible obtenir informació sobre
que part dels fons s'han destinat a la pràctica als nostres boscos:
Entre
2007 y 2010 Fondos FEADER Cataluña: 1.167,42 M€?
España
2007-2013: 8.161,8 M€ 2014-2020:
7.368,3 M€
Propuesta
reparto fondos 2014-2020 (18 septiembre 2013)
Reparto 2007-2013
|
Integración (cálculos MAGRAMA)
|
Ley 45/2007
|
|
Catalunya % 3,9 2,6 5,5
D'altra banda el sector constata:
El finançament actual
en el sector forestal és ridícula, s'ha d'apostar per una
múltiple font
d'ingressos (carboni, biomassa, aigua, etc.). [5].
Resulta imprescindible que l'administració intervingui en el
sector amb les mesures de foment per dinamitzar el consum dels productes
forestals, que com hem vist en la primera part, segueixen sent grans
assignatures pendents.
Malauradament, la
prevalença del poder polític, conduït pels interessos del capitalisme financer,
ens arrossega cap a una Europa fracturada socialment que, a més d'empobrir a
una tercera part de la població per enriquir encara més a la minoria, consumeix
en deute públic, per augmentar els beneficis dels bancs, els recursos
necessaris per implementar aquestes polítiques forestals que resulten
imprescindibles per afrontar els reptes de futur.
2.5 La nostra visió
El nou paradigma de la comprensió dels Incendis forestals
ens situa en condicions d'aprendre del comportament del foc per optimitzar les
intervencions de gestió forestal i concentrar els migrats recursos financers
disponibles en les intervencions que tinguin més garanties de resiliència
enfront dels GIF. Per afrontar els reptes de futur cal gestionar el bosc a
escala de paisatge per prevenir els incendis, posant en valor els recursos
locals, i ajudant al desenvolupament rural. Aquesta és l'única via per afrontar
els reptes.
Proposem, per tant insistir en aquests aspectes per ajudar
des de l'acadèmia en el coneixement orientat a les necessitats de gestió:
§
La vulnerabilitat de la infraestructura verda i
la sostenibilitat del model d'ordenació i gestió del territori han d'orientar
les polítiques sectorials
§
El capital territorial és fonamental en
qualsevol projecte polític de país i hem d'esforçar a posar preu als valors
d'ús i als valors de canvi.
§
En concret, evidenciar el valor dels serveis
ecosistèmics per demostrar que és més barat gestionar el territori i facilitar
la permanència dels que l'estimen i el defensen, d'apagar foc.
És l'únic llenguatge que poden entendre els que han
demostrat, fins ara, tenir poc interès per les polítiques forestals.
2.6 La nostra aportació
- Generar complicitats: acadèmia, gestors, gent del territori
- Exercir la funció crítica mentre oferim alternatives i participem en accions demostratives.
- Implicar-nos en el disseny de la reforma del marc legal portant la iniciativa per posar les bases de normes flexibles en la gestió del concret però amb fermesa en les visions estratègiques de futur.
- Demostrar amb fets la rendibilitat preventiva, econòmica i social de les iniciatives locals i militar en els projectes "botom-up".
200 cabres, que ja estàven acostumades a Fer AQUESTA feina
en Franges Tallafocs al municipi del Montmell, al massís forestal de les
muntanyes de Torrelles de Foix i del Montmell. Un voluntari de l'ADF disposat a
aprendre l'ofici de pastor.
QUALSEVOL persona Pot apadrinar una cabra o part d'ella a 90
€ / cabra
Els participants en aquest congrés aneu a tenir
l'oportunitat, si participeu en les activitats de dissabte al costat de les
Agrupacions de Defensa Forestal del Bages, de veure els resultats i les
possibilitats de la lluita tenaç dels que no es conformen amb empunyar les
mànegues juntament als bombers. Amb molt poques ajudes públiques i amb la
complicitat de les administracions locals guanyada a pols, han aconseguit
construir sòlides realitats que a més són grans esperances de futur.
Estem convençuts que SI ES POT !.
Rufí Cerdan, Manresa maig de 2014.
[2] Tomados de las ponencias, entre otros, de
Denis Boglio y Pere Navarro en la 3ª Fira de la biomassa forestal de Cataluña
celebrada en febrero de 2014.
[4]
Conclusiones
de las Jornadas Euromediterránea en Incendios Forestales 18, 19 y 20 de
Noviembre 2013, Barcelona
[5] Ídem