Desenvolupament sostenible

Desenvolupament sostenible
Una parella de roquerols han fet niu al Monestir de Vallbona

diumenge, 26 de juliol del 2015

Vint anys des dels incendis de 1994. ¿Com encarem el futur?

1         Els vint anys passats

1.1      Introducció i propòsit

 Una advertència: No és un document acadèmic a l'ús, és més aviat un pamflet que pretén la mobilització de les voluntats, identificant barreres clau i orientacions futures, per influir en persones a les que considero capaços de moure els mecanismes que facin possibles els grans canvis necessaris i pendents.
No sóc ni l'acadèmic més indicat, ni l'actor de l'administració més influent, ni el professional més qualificat ni el millor representant dels col·lectius que segueixen militant en aquesta lluita contra els incendis des de la societat civil. Sóc només un obrer de la geografia curiós que s'ha s’ha vist implicat en els diversos papers de l'obra i coneix les diverses sensibilitats dels altres actors.
Em nodreixo de records, vivències i persones molt arrelades al seu territori, (no t'oblidis del que vas aprendre de la gent del territori en 18 anys de lluitar amb les ADF, em van dir en el comiat) del coneixement que aporta el debat acadèmic, del contacte amb la militància dels professionals compromesos, de l'experiència passada observant a primera fila les decisions dels governants i de la comprensió de les dificultats a l'hora de concretar en polítiques les prioritats que semblen evidents, del seguiment del debat polític i la instrumentalització del dolor que produeix la pèrdua de vides entre els combatents. Amb tot això tot just començo a comprendre que hi ha moltes lliçons per aprendre, grans reptes per davant i ... un gran problema ambiental, econòmic, polític i social que segueix obert.
No obstant això tenim una certesa a la qual aferrar-nos la voluntat de cooperació que vaig aprendre a viure en l'emergència i la determinació dels lluitadors incansables.
Aquesta exposició té una limitació. Ens referirem principalment a Catalunya i només per una raó: si parlar del que conec poc ja és un atreviment, estendre més l'àmbit de la meva ignorància seria una gosadia. Confio per tant en la vostra bona voluntat i millor criteri per retenir el que sigui aprofitable.

1.2      El paradigma de partida

Crec necessari indicar d'on venim per retenir d'una ullada el que tenim superat i el que encara està pendent.
Després de l'incendi de 1986 de la muntanya de Montserrat la societat es va mobilitzar perquè després de l'incendi del santuari més emblemàtic de la cultura catalana, va triomfar socialment un discurs acadèmic que afirmava "Catalunya se'ns crema".
Permeteu una caricatura per definir aquell paradigma: Els que el van defensar, consideraven la vegetació potencial com la utopia ambiental, i el pirofitisme com el mecanisme sinistre de la naturalesa, que al servei dels interessos egoistes dels propietaris, suplantava la vegetació climàcica. S'entenia que si es pogués prescindir de la intervenció humana, arribaríem a tenir una vegetació que ens permetria disposar de boscos més "naturals" i més resistents al foc.
Tampoc faltaven els convençuts que hi havia una mà negra, la dels piròmans especuladors, que pretenien urbanitzar-ho tot.
En aquest context de defensa dels ecosistemes intocables, no faltaven els que condemnaven els treballs forestals que pretenien tenir "boscos nets".
Alguns d'aquests conceptes estan subjacents en la llei forestal de 1988 encara vigent a Catalunya. Tenim una llei forestal sorgida de la por a la desforestació i que, vint anys després, encara no ha desplegat els seus instruments de planificació.

Disposem doncs d'un marc jurídic assentat sobre un error de base: No es reconeixia l'increment molt substancial de la superfície forestal causa de l'abandonament de la gestió i a la caiguda de la rendibilitat dels productes forestals.
A més hem de reconèixer que la manca d'aplicació dels instruments de la llei suposa una vergonyosa evidència: poders polítics de tot l'espectre de partits de govern han estat incapaços de redactar els plans i per tant, d'aplicar polítiques forestals dotades d'una certa coherència amb una visió de la gestió forestal moderna i multifuncional.
Així les coses permeteu, encara que sigui usant un criteri únicament ambiental, posar en evidència una paradoxa simptomàtica que apunta a la necessària revisió del marc legislatiu que mira els arbres sense veure el bosc. Si atenem únicament al valor ecològic del sòl no urbanitzable (o de la matriu territorial), el nostre sistema legislatiu català concedeix avui més valor ecològic a un terreny residual arbrat que a un espai de regadiu cultivable periurbà (orfe de protecció legal sectorial) en el qual es donin cultius agrícoles de temporada i de proximitat, i que per tant, és constitutiu d’un capital estratègic insubstituïble.

1.3      La dinàmica dels incendis

La inèrcia, la millora del coneixement tècnic i la pressió mediàtica van contribuir al desenvolupament del sistema d'extinció, deixant pràcticament òrfena la gestió forestal preventiva. Així, si comparem extinció i gestió preventiva comprovarem que són dos sistemes que estan molt poc comunicats i que són totalment asimètrics pel que fa a programació de mitjans, recursos disponibles, volum d'actors implicats, complexitat de gestió i polaritat dels centres de decisió. La gravetat del problema rau en que si falla un dels dos sistemes, és tota la matriu forestal del país la que pateix les conseqüències.

La paradoxa de l'extinció posa de manifest la crueltat d'aquesta asimetria, i les puntes de recurrència dels grans incendis, combinades amb els cicles electorals, suposen una nefasta coincidència a l'hora de donar rellevància social a les polítiques de llarg termini inherents a un sistema de prevenció consistent, que tingui com a eix principal la gestió forestal.

La implicació social ha estat un element fonamental del sistema de lluita contra els incendis forestals a Catalunya. Les ADF expressen la voluntat d'implicació social de propietaris i voluntaris: Un capital malbaratat per la manca de polítiques que vagin més enllà dels pegats conjunturals, als quals no hauríem d'acostumar. Els problemes d'articulació operativa i la diversitat de situacions i formes que presenten les ADF, no han d'entelar la seva lloable funció, abans han de comprometre'ns a millorar aquesta articulació i dotar-la de eficàcia funcional i de major seguretat. D'altra banda són, en alguns llocs, els motors socials en l'aplicació de les polítiques de gestió del bosc per a la prevenció i poso com a exemples l'ús preventiu del pasturatge i l'aprofitament energètic que fomenta la gestió forestal.

Som un país dispersament antropitzat. El model urbanístic de la ciutat difusa ens porta a consumir inútilment el preciós capital del sòl, ens obliga a una mobilitat que crema inútilment gasolina que paradoxalment, posa en risc de ser cremades a les barraques, les mansions, la cases adossades i als seus incauts habitants . La estúpida moda de tenir urbanites vivint sota els arbres ens ha costat morts, ferits, molta superfície forestal addicional cremada a causa de la ineludible prioritat de defensar persones i cases, i milers d'euros suplementaris gastats en tasques d'extinció.

La llei dictada per resoldre el problema estipula franges de defensa homogènies (25 metres d'amplada) en territoris absolutament diversos i es despreocupen olímpicament dels mecanismes d'execució que constitueixen insalvables obstacles administratius, que molt pocs agosarats alcaldes han aconseguit superar.

Per si tinguéssim poc problema amb les zones forestals urbanitzades, ens enfrontem a un altre no menys greu amb els santuaris naturals. Hem estat incapaços d'abordar rigorosament el problema de la prevenció dels incendis en els espais protegits. De fet, la salvaguarda del valor dels espais naturals emmalalteix de problemes bàsics de planificació i de gestió, com es posa de manifest en el títol d'un treball rigorós que aborda aquesta qüestió amb un títol força explícit “Espais naturals protegits de fet o de dret.

Però la realitat és que poca superfície compresa dins dels ENP disposa de figures de planificació a escala operativa, en les que s'articulin i concretin en l'espai i temps actuacions de gestió per tal d'assegurar la conservació de l'ENP i la seva compatibilització amb els diferents funcions i usos que es donen en aquests espais. ".”[1]
El fet és que la inacció es fa còmplice del conservacionisme mal entès i converteix els espais naturals en reductes inaccessibles i trampes per als que lluiten contra el foc per defensar-los.

I a sobre en aquests llocs es presenta la desgràcia dels accidents en què moren professionals. La millor manera d'eludir les pròpies responsabilitats va ser buscar la palla en l'ull aliè per ocultar la biga del propi. I ja posats, no es va reparar en orquestrar 1 degradant espectacle mediàtic i polític, amb les víctimes de per mig, al servei dels jocs de poder. Amb aquesta llosa a sobre, i amb la confiança perduda en els gestors, els professionals es van posar a aprendre la dura lliçó per millorar l'operativitat i la seguretat.

Encara que no puguem oblidar el dolor i, tot i el maltractament que persisteix i s'incrementa respecte a les condicions professionals dels empleats públics, estem condemnats a reconstruir els ponts ia demanar ia oferir confiança per fer possible el diàleg constructiu.

1.4       Coneixement: S'ha conformat un nou paradigma

Afortunadament l'acadèmia va rectificar, es va oblidar dels prejudicis, va observar i va reconèixer que el foc és factor fonamental de la dinàmica de la vegetació mediterrània i va proposar i difondre l'ecologia del foc com a marc explicatiu del fenomen com una aproximació consistent que ja vam veure desenvolupada en una notable publicació de Jaume Terrades el 1996.

S'han donat grans avenços en el coneixement de la dinàmica de propagació, que partia de models de simulació estàtics, i que s'ha nodrit de la comprensió de les dinàmiques reals viscudes pels professionals que també es baten en la trinxera del coneixement. Gràcies a una estreta col·laboració ia la voluntat de difondre el coneixement es va estenent la comprensió dels patrons de propagació dels incendis i el funcionament dels GIF han constituït el segon gran fita del coneixement en aquests lustres. Però creiem que cal destacar com a element clau d'aquest procés la voluntat ferma d'aplicar el coneixement, significatiu pel que fa a les noves formes de lluita com l'ús del foc, de difondre el coneixement entre altres professionals i de pretendre portar-lo a l'esfera de la gestió forestal com a principal eina de prevenció.
La investigació aplicada a la gestió ia la prevenció dels incendis forestals és la raó de ser d'una de les unitats d'investigació del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.


En aquest camp queda molt per recórrer. El nou paradigma encara no ha estat assumit per alguns dels principals responsables de la política de prevenció dels incendis. Hi va haver qui es van atrinxerar en la desqualificació global des dels errors, d'altra banda inevitables quan s'arrisca en l'ús del foc. D'altres han seguit amb el mateix discurs ambigu dels sistemes passius de prevenció, amb actuacions locals i "localistes" a la mesura de migrats recursos i de la curtesa de mires. La coordinació ha d'anar molt més enllà de les aparicions mediàtiques en les presentacions de les campanyes d'estiu. Queden molts passos per caminar en la conjunció dels dos sistemes de prevenció i d'extinció i hem de posar tots, el nostre major interès per la tasca.

1.5      Les decisions pendents

S'ha d'abordar sense demora la nova legislació forestal catalana per encaminar-la pels nous camins, reconduir el problema de la interfície urbana-forestal i abordar el gran problema de fons de la rendibilitat de la gestió forestal aprofundint en l'estreta senda oberta per la llei de muntanyes en el camí de la valoració econòmica dels serveis ecosistèmics.

Hi va haver un intent frustrat de modernització de l'administració forestal catalana que pretenia traspassar la gestió dels ajuts i el seguiment de la planificació de finques a l'òrgan concertat en mans dels propietaris forestals que, de fet, ja va demostrar la seva efectivitat en el foment de la ordenació dels boscos privats, que com se sap, a Catalunya són la gran majoria. Era l'oportunitat de reservar per a l'estructura administrativa la més important de les decisions: la planificació estratègica, però l'intent va fracassar, i de fet, possiblement aquest fracàs sigui una de les explicacions de perquè seguim sense marc per a aquestes grans decisions:

La llarga espera del Pla General de Política Forestal de Catalunya que ha complert 20 anys de redacció i seguim esperant la seva imminent aprovació.

Seguim sense tenir redactats els PORF i sense veure com es concreta l'intent i l'expectativa que, a més de la seva funció d'establir directrius per a l'ordenació, abordin la prevenció a escala de paisatge amb els instruments apresos dels patrons de propagació dels incendis i el funcionament dels GIF.

També es va frustrar un altre intent que era almenys, esperançador. Si la redacció dels PORF s'hagués realitzat en l'espai d'una legislatura teníem la possibilitat d'encaixar ordenació forestal i planificació territorial i urbanística.

I seguim sense abordar el problema central: el pagament pels serveis ambientals i socials que presten els boscos. No és un tema intranscendent. Recomano la lectura del treball, que segur que molts col·legues coneixen, encarregat per la Fundació Món Rural a l'Estudi Ramon Folch “El valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya”. En aquest treball es posa de manifest que aquest valor ocult anual és de l'ordre de 8.000 M € quan el valor de mercat de la producció primària és de 2.000 M €, i els boscos contribueixen en gran mesura a generar aquest gran valor socialment no reconegut. A la vista de la credibilitat de les prediccions dels economistes neoliberals que ens han sumit en la misèria, no cal argumentar que aquests càlculs no són correctes, el que hem de lamentar és que els que han demostrat la seva incompetència com a gestors econòmics per a la majoria social , que no per engreixar els beneficis incrementals dels benestants, segueixin volent mantenir aquestes xifres al marge de la comptabilitat econòmica nacional.

1.6      La dinàmica de la gestió del territori

Mentre esperem que s'aborden els grans reptes, al territori segueixen succeint coses:
Planejament de finques forestals sense prou suport a la gestió forestal i sense marcs generals que les incloguin en directrius pensades per territoris diversos i les tinguin en compte en el disseny de les actuacions necessàries per prevenir els GIF a escala de paisatge.
La debilitat del mercat local dels productes forestals persisteix, tot i el dinamisme de molts dels actors implicats, sense l'impuls de les mesures de foment suficients d'una decidida política forestal. Serveixin de mostra un parell d'exemples [2]:
La debilitat de l'aprofitament energètic de la biomassa, malgrat el seu potencial, sense instruments suficients que donin suport el seu ús de proximitat (com els Plans "renove" de calderes) que ha de sortejar les dificultats d'un marc general de polítiques energètiques que pretén liquidar tot el que es va caminar en matèria de polítiques de foment de les energies renovables.
El raquitisme del consum del producte forestal local (tot i el incipient creixement de la demanda) en un sector poc estructurat necessitat d'iniciatives de dinamització.

Mentrestant, la majoria dels boscos catalans estan en mans d'agricultors-silvicultors i moltes de les seves explotacions familiars sobreviuen cuidant porcs per a les grans empreses del "agro-busines".

Les urbanitzacions que antany eren segones residències han acabat convertides en suburbis en situació de fallida econòmica per la incapacitat pròpia i la dels governs locals d'atendre les seves necessitats bàsiques de prestació de serveis i de prevenció d'incendis forestals.

Enmig d'un panorama en què continuen existint iniciatives per resoldre vells problemes, alguns d'ells agreujats, volem destacar un fenomen que, encara que incipient i segurament impulsat per la crisi, pogués aportar nova saba per renovar el panorama forestal. Ens referim a les dades que apunten un moviment de retorn de joves al camp. [3]. Possiblement ho facin defraudats per la falta d'expectatives en altres camps que van ser la seva primera elecció, encara que preferim creure que també serà causa del seu desig d'aportar capacitat, formació i empenta a una manera de vida en el medi rural que consideren prou digne.

2         Els propers anys

Encara hauria de ser la part més important d'aquesta exposició he d'advertir que és la que conté més incerteses. Tot i la voluntat de fonamentar les afirmacions que segueixen en documents solvents, cal reconèixer que una cosa és el que diuen els documents d'orientacions sobre polítiques futures i una altra cosa són les aplicacions pràctiques que ens arriben als ciutadans, convertits a vegades en patidors de decisions preses al més alt nivell però dirigides per interessos molt poc representatius de la majoria. La veritat és que hem de caminar cap al futur d'esquena, ja que l'únic que podem veure mitjanament clar és el que ja hem viscut.

2.1      Els reptes que ens esperen (horitzó 2050)

Reptes Demogràfics: Els models de creixement ens permeten veure de forma simplificada cap a on anem: es redueix el pes específic mundial de la nostra població i de paper en el concert econòmic global. Catalunya / Europa / Món: 7/700 / 7.000 milions d'habitants (actualitat) versus 7/700 / 9.000 (any 2050), amb una població encara més envellida.
La geopolítica global dels recursos i el Peak-oil ens obliguen a posen en valor els recursos energètics propis i pràcticament només disposem dels renovables encara que alguns confiïn en recursos desesperats per obtenir combustibles fòssils, com el frakcing. La infraestructura verda, és a dir, la matriu territorial que inclou boscos, terrenys agrícoles i tots els seus recursos, valors ambientals i socials, són encara més importants en aquest escenari que confereix importància estratègica als recursos de proximitat.
L'escalfament global ens reserva la pitjor part en el repartiment de càrregues i beneficis, mentre que els del nord poden tenir beneficis significatius en agricultura, turisme ..., toadas les previsions coincideixen en el incermento dels problemes climàtics i en les seves repercussions negatives: sequeres, inundacions i increment del reg dels incendis forestals.
Davant aquests reptes, el capitalisme industrial europeu dissenya el seu futur: el Full de ruta cap a una economia hipocarbònica 2050 (COM 2011/112) que es resumeix en aquesta frase: ens surt a compte invertir un 1,5% del PIB el reduir fins al 80% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per no dependre del petroli, i evitar un impacte de la dependència energètica dels combustibles fòssils en la nostra economia europea superior al 3% del PIB el 2050.

2.2      Les polítiques territorials i energètiques UE 2050

En aquest marc inspirat pel principi fonamental que prevenir els danys dels recursos és més barat que reparar-los, s'han definit un conjunt d'instruments estratègics que cobreixen tot l'espectre dels recursos i de les infraestructures i dels quals ens fixarem únicament en els relacionats amb la infraestructura verda (biodiversitat i boscos). De l'Estratègia de la UE sobre biodiversitat. Citem només alguns paràgrafs que ens permeten comprovar fins a quin punt el futur de la base territorial de l'economia depèn de la preservació dels valors de la biota:
Visió 2050 s'han protegit els valors de la biodiversitat pel benestar i els recursos que aporten:
Objectiu 2020 Aturar la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels serveis ecosistèmics, restaurar i contribuir a la lluita contra pèrdua de biodiversitat mundial.
Objectiu 2 Millora i manteniment ecosistemes i serveis ecosistèmics creant infraestructura verda restauració del 15% dels sistemes degradats
Objectiu 3 a) Agricultura: incrementar pastures i terres cultivables subjectes a mesures de biodiversitat en el marc de la PAC b) Boscos: Plans de gestió forestal en boscos públics i masses forestals grans
Actuacions obj 3 a) act 8 Pagaments de la PAC per serveis ambientals, millora de normes de condicionalitat. Act 9 Orientar desenvolupament rural en conservació de la biodiversitat Act 10. conservar la biodiversitat genètica agrària. Act 11 Implicar silvicultors en conservació de la biodiversitat, Act 12 Integrar conservació de la biodiversitat en els plans de gestió forestal
Recursos: Diversificar fonts de finançament. Pagament dels sistemes de serveis ecosistèmics per remunerar els béns públics i privats provinents dels ecosistemes agraris forestals i marins. Col·laboració publico-privada. Xarxa NAT 2000 la UE aporta 5.800 M € / any.

2.3      L'estratègia forestal europea

Seguim amb les cites textuals:
 "A falta d'una Política Forestal Europea, al setembre 2013 es va presentar la nova Estrategia Forestal Europea (COM 2013/659) per afrontar els nous reptes del sector forestal. Atès que el 40% de la superfície europea està coberta per boscos, aquesta estratègia pretén anar més enllà de la importància dels boscos en desenvolupament rural, i insistir en la seva importància per al medi ambient i la biodiversitat, per a les indústries forestals, la bioenergia i la lluita contra el canvi climàtic. En el nou marc de la Política Agrària Comuna (2014-2020) s'han simplificat les mesures per augmentar l'eficiència de la seva implementació millor: aforestació, sistemes agroforestals, dany per incendis i catàstrofes, augment de la resistència dels ecosistemes i innovació, processat i màrqueting ". [Maria Gafo, DG Agricultura i Desenvolupament rural de la Comissió Europea] [4]

Una nova cita del text de l'estratègia forestal:
La biomassa forestal és en l'actualitat la principal font d'energia renovable i representa aproximadament la meitat del consum total d'energia renovable de la UE. Segons els plans d'acció nacionals en matèria d'energia renovable, la biomassa utilitzada per a calefacció, refrigeració i subministrament elèctric permetrà proporcionar aproximadament el 42% de l'objectiu d'energia renovable del 20% per a l'any 2020. D'aconseguir-se aquest objectiu, la quantitat de fusta utilitzada per a fins energètics a la UE seria equivalent al volum total de fusta que s'explota avui dia.

Objectiu: Garantir i demostrar que tots els boscos de la UE es gestionen d'acord amb els principis de la gestió forestal sostenible.

Els esforços realitzats en matèria de protecció s'han d'orientar a mantenir, intensificar i restablir la capacitat de resistència dels ecosistemes forestals i la seva multifuncionalitat, per tractar-se d'un dels elements fonamentals de la infraestructura ecològica de la UE que proporciona tant serveis mediambientals essencials com matèries primeres.
PLASMAR ELS PRINCIPIS EN LA PRÀCTICA:
Van a determinar també els altres àmbits en què els Estats membres han de seguir progressant, com ara la prevenció dels incendis forestals, el foment de l'explotació sostenible, lluita contra les plagues i les malalties, de la fusta i la cooperació regional i interregional .

2.4      Oportunitats de l'economia verda de la mitigació i de l'adaptació al canvi climàtic en l'Estratègia Forestal Europea

Estalvi i eficiència energètica: la fusta és l'aïllant tèrmic més sostenible però seguim sense una promoció decidida del seu consum que hauria de ser un dels eixos de la política forestal.

L'aprofitament energètic de la biomassa estalvia petroli i millora la nostra balança comercial reduint l'altíssim cost de les importacions de productes petrolífers, però seguim exportant fusta per al seu aprofitament energètic fora d'Espanya.

Una nova cita, en aquest cas de l'Estratègia Europea d'adaptació al canvi climàtic COM (2013) 216: prioritzar mesures contrastades: estalvi d'aigua i protecció del sòl, reforçar el paper de l'agricultura com a proveïdor de serveis ambientals (especialment boscos), augmentar resistència de les infraestructures agràries, crear sinergies entre adaptació i mitigació, Sensibilització, investigació, participació del sector, incorporar el Canvi Climàtic al Desenvolupament rural.

L'estratègia forestal proposa en aquest sentit:
L'objectiu de la present estratègia és aconseguir que els boscos i el sector forestal constitueixin un element essencial de l'evolució cap a una economia «verda» i valorar els beneficis que poden generar els boscos de manera sostenible, garantint al mateix temps la seva protecció.

Tot i proposar objectius tan ambiciosos i necessaris per al desenvolupament dels propòsits de l'estratègia forestal, la Comissió no proposa destinar nous fons:

La Comissió estima que s'haurien d'utilitzar fons de desenvolupament rural per a finançar l'aplicació d'una gestió forestal sostenible. Els Estats membres haurien d'aprofitar les possibilitats que brinda el nou Reglament de desenvolupament rural i donar prioritat a les inversions en els següents àmbits:
• Modernització de les tecnologies forestals;
• Optimització de la contribució del sector a la bioeconomia;
• Increment de la capacitat de resistència, el valor mediambiental i el potencial de mitigació dels ecosistemes forestals;
• Realització d'objectius relacionats amb la natura i la biodiversitat;
• Adaptació al canvi climàtic;
• Conservació dels recursos genètics;
• Protecció dels boscos i
• Informació en la matèria i creació de noves superfícies arbrades i de sistemes agroforestals.

Les mesures forestals emmarcades en el Reglament de desenvolupament rural constitueixen l'espina dorsal financera de l'estratègia (el 90% del finançament total de la UE per al sector forestal) 2007-2013 s'han destinat a les mesures forestals 5.400 M € del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER).

El repartiment dels fons FEADER, que han de ser completats amb les aportacions de les administracions estatals i nacionals llancen les següents dades encara que ens ha resultat impossible obtenir informació sobre que part dels fons s'han destinat a la pràctica als nostres boscos:

España 2007-2013: 8.161,8 M€      2014-2020: 7.368,3 M€

Reparto 2007-2013
Integración (cálculos MAGRAMA)
Ley 45/2007
Catalunya %     3,9                            2,6                              5,5



D'altra banda el sector constata:
El finançament actual en el sector forestal és ridícula, s'ha d'apostar per una
múltiple font d'ingressos (carboni, biomassa, aigua, etc.). [5].

Resulta imprescindible que l'administració intervingui en el sector amb les mesures de foment per dinamitzar el consum dels productes forestals, que com hem vist en la primera part, segueixen sent grans assignatures pendents.

Malauradament, la prevalença del poder polític, conduït pels interessos del capitalisme financer, ens arrossega cap a una Europa fracturada socialment que, a més d'empobrir a una tercera part de la població per enriquir encara més a la minoria, consumeix en deute públic, per augmentar els beneficis dels bancs, els recursos necessaris per implementar aquestes polítiques forestals que resulten imprescindibles per afrontar els reptes de futur.

2.5      La nostra visió

El nou paradigma de la comprensió dels Incendis forestals ens situa en condicions d'aprendre del comportament del foc per optimitzar les intervencions de gestió forestal i concentrar els migrats recursos financers disponibles en les intervencions que tinguin més garanties de resiliència enfront dels GIF. Per afrontar els reptes de futur cal gestionar el bosc a escala de paisatge per prevenir els incendis, posant en valor els recursos locals, i ajudant al desenvolupament rural. Aquesta és l'única via per afrontar els reptes.

Proposem, per tant insistir en aquests aspectes per ajudar des de l'acadèmia en el coneixement orientat a les necessitats de gestió:
§         La vulnerabilitat de la infraestructura verda i la sostenibilitat del model d'ordenació i gestió del territori han d'orientar les polítiques sectorials
§         El capital territorial és fonamental en qualsevol projecte polític de país i hem d'esforçar a posar preu als valors d'ús i als valors de canvi.
§         En concret, evidenciar el valor dels serveis ecosistèmics per demostrar que és més barat gestionar el territori i facilitar la permanència dels que l'estimen i el defensen, d'apagar foc.

És l'únic llenguatge que poden entendre els que han demostrat, fins ara, tenir poc interès per les polítiques forestals.

2.6      La nostra aportació

  • Generar complicitats: acadèmia, gestors, gent del territori
  • Exercir la funció crítica mentre oferim alternatives i participem en accions demostratives.
  • Implicar-nos en el disseny de la reforma del marc legal portant la iniciativa per posar les bases de normes flexibles en la gestió del concret però amb fermesa en les visions estratègiques de futur.
  • Demostrar amb fets la rendibilitat preventiva, econòmica i social de les iniciatives locals i militar en els projectes "botom-up".

200 cabres, que ja estàven acostumades a Fer AQUESTA feina en Franges Tallafocs al municipi del Montmell, al massís forestal de les muntanyes de Torrelles de Foix i del Montmell. Un voluntari de l'ADF disposat a aprendre l'ofici de pastor.
QUALSEVOL persona Pot apadrinar una cabra o part d'ella a 90 € / cabra

Els participants en aquest congrés aneu a tenir l'oportunitat, si participeu en les activitats de dissabte al costat de les Agrupacions de Defensa Forestal del Bages, de veure els resultats i les possibilitats de la lluita tenaç dels que no es conformen amb empunyar les mànegues juntament als bombers. Amb molt poques ajudes públiques i amb la complicitat de les administracions locals guanyada a pols, han aconseguit construir sòlides realitats que a més són grans esperances de futur.

Estem convençuts que SI ES POT !.


Rufí Cerdan, Manresa maig de 2014.