Conte del nen Jesús per a un infant de 4 anys

 Per explicar mentre fem el pessebre.

Fa molts molts anys, quan no hi havia ni cotxes, ni escoles  ni parcs infantils... La gent treballava de pagès per fer blat, farina, pa, verdures, oli, vi. I també n'hi havia que feien cases de fusta i de maons (com dos dels porquets). Vivien en un país que es diu Galilea a prop d'un llac que es diu Tiberíades.

Hi havia una parella, Maria  que feia el pa, i cuidava l'hort i les gallines i Josep, que era fuster que sabia fer cases i arreglar-les si s'espatllaven. Les cases no tenien aixetes ni dutxes es rentaven amb galledes d'aigua que treien del pou.

Maria es va quedar embarassada, tenia un nen a la panxa. Però havia de ser un nen especial, amb superpoders especials perquè va venir d'una estrella a la panxa de la seva mare. Eren pobres i quan faltava poc per néixer el nen, el rei que manava els va fer anar a un poble lluny on havia nascut el pare, Josep. Hi van anar amb Maria enfilada dalt d'un ruc i amb Josep caminant.

Quan van arribar cansats al poble de Betlem, ja no hi havia lloc per dormir i es van quedar en un portal on hi havia animals, el ruc i un bou amb banyes. Quan va néixer el nen Jesús l'estrella s'hi va acostar per veure'l i els ho va explicar a uns pastors que cuidaven el ramat. L'estrella els va dir: aquest nen us farà més feliços i us ajudarà quan sigui gran, i els pastors molt contents, el van anar a veure, i li portaven llet d'ovella i formatge i llana per tapar-se. Li cantaven cançons perquè estigués content i per acompanyar el Josep i la Maria.

Uns dies més tard van arribar uns reis mags, be en realitat, eres savis que estudiaven les estrelles i van veure aquella estrella especial i la van seguir fins que van arribar on es va parar l'estrella i llavors van veure el nen que quan es faria gran tindria superpoders. També li van fer regals, i d'aquí en va sortir la història màgica del reis d'orient que fan regals als nens.

Van tornar al poble que es deia Natzaret, i allà va aprendre del seu pare i de la seva mare, les feines de pagès i les de fer cases, però com que era llest, li agradava anar a sentir com les persones adultes anaven a un lloc que en diuen la sinagoga. De fet una gent que es diuen jueus, Jesús era jueu, es trobaven un cop a la setmana a la sinagoga i allà cantaven i llegien llibres antics i Jesús va aprendre a llegir i a parlar com els adults en aquell lloc.

Com que era molt llest, i tenia superpoders es fixava en que els pagesos i els que feien cases treballaven molt però havien de donar una gran part del que guanyaven als senyors que manaven, i també a uns soldats romans com els de la Galia (Astèrix i Obélix) i casi tota la gent eren pobres i amb prou feines tenien per menjar. Quan Jesús es va fer gran va pensar, "ajudaré a tota la gent a que sigui més feliç", i volia que els pobres tinguessin prou per menjar i viure bé i que tothom estès content, per això anava pel carrer i ajudava els malalts. No hi havia hospitals. Bé anaven a una piscina d'aigua calenta per estar millor, però sempre necessitaven algú que els cuidés i Jesús va fer una colla d'amics i amigues, molts d'ells pescaven al llac amb una barca, que es van dedicar a ajudar a la gent.

Aquests eren els seus superpoders, sabia que necessitava cada persona i ell i els seus amics i amigues l'ajudaven, hi parlaven, es repartien el menjar i el que pescaven al llac. I la gent l'estimava molt a Jesús i als seus amics i amigues i molts volien fer com ell.

Des de fa molt temps, les persones que els agrada ser com Jesús, que ens diem cristians, van inventar-se el costum de celebrar cada any el naixement d'aquell nen que, de gran ens ensenyà a ser bons i generosos amb els altres i explicar que hi ha gent rica i poderosa que tenen soldats i que s'aprofiten dels pobres.

Per això algunes persones ens agrada molt ser com Jesús i ens fa molt contents intentar imitar els seus superpoders.

Problemes de la transició energètica (publicat a Regio7 desembre 2022)

 

Entre els defensors de les energies renovables, entre els que m’hi podeu comptar, resulta alarmant la comparativa de la potència eòlica i solar instal·lada a altres comunitats i Catalunya. I n’hi ha que no paren de reclamar que els governs facin el que calgui, fins i tot, ocupar terres agrícoles fèrtils o espais naturals singulars, per implantar molins de vent i plaques solars. De fet, la Comissió Europea vol publicar un reglament per suprimir els procediments d‘avaluació ambiental i declarar la utilitat pública, que molts considerem una aberració. Tenim el cas que un tribunal ha obligat a desmantellar el parc fotovoltaic més gran d’Europa propietat d’Iberdrola, per saltar-se els valors de l’espai quan es va declarar la utilitat pública.

Que hem de prescindir ràpidament dels combustibles fòssils és una evidència per a la comunitat científica mundial, encara que els governs reunits durant la COP27 no hagin volgut prendre mesures per fer-ho. Però creure cegament que ara cal córrer per posar les renovables elèctriques on sigui, te diversos problemes. Primer cal molta energia fòssil i molts materials escassos per produir els artefactes de renovables elèctriques. En segon lloc calen unes gran inversions, perquè encara que sembli un gran negoci, les grans empreses eòliques tenen molts problemes de rendibilitat i estan acomiadant treballadors (Vestas, Gamesa o General Elèctric). Aviat veurem rescats.

La implantació de grans parcs de generació elèctrica allunyats dels centres de consum presenta un altre problema afegit, el transport, perquè no només calen grans línies que malmeten territori, sinó que afegeixen “sotragades” a la xarxa per la seva irregularitat. Red Eléctrica Espanyola, l’operador de la xarxa, ha informat al Govern de Madrid del risc real d’apagades (el més gran el passat 8 d’octubre) fins al punt que ha demanat a les centrals de gas que ajornin un temps les seves operacions de manteniment programades a l’espera de més estabilitat de subministrament local i internacional (França importa l’energia elèctrica ibèrica), perquè aquestes centrals de cicle combinat són els interruptors generals de la xarxa que es poden obrir i tancar quan les altres fonts de generació renovables no són fiables per falta de vent, de llum solar o per secada.

Un altre problema és de temps. Cal temps perquè es traspassi a la demanda elèctrica bona part del transport de persones i de mercaderies que ara circula per les carreteres consumint petroli. I el temps també és necessari per planificar una reducció del consum, sobre tot dels que més consumeixen, perquè els pobres si que estan reduint, per força, el seu consum. El darrer informe elaborat per la càtedra de pobresa energètica de la Universitat de Comillas constata que la pobresa energètica severa ha augmentat a les llars a Espanya un 14% el 2021 (4,5 milions de persones no paguen factures al dia i 6,7 milions no poden mantenir temperatura adequada a casa).

Per altra part, les renovables inqüestionables, de proximitat a les de les teulades de casa, que instal·lem els particulars que han crescut molt, actualment no poden rebre subvencions perquè el nostre Govern ha esgotat les partides corresponents. Ves qui ho diria...