Desenvolupament sostenible

Desenvolupament sostenible
Una parella de roquerols han fet niu al Monestir de Vallbona

dissabte, 20 d’abril del 2013

Independència i sostenibilitat ambiental

Aquest és el títol de la xerrada que faré avui a Navarcles.  En pocs dies és la segona vegada que participo en una xerrada a Navarcles. Fa uns dies vaig estar amb la Reme i el Jordi presentant la PAH i va anar molt be.
Em fa molta il·lusió fer-la perquè fa molt tems que no tracto aquests temes fora de l'àmbit acadèmic i professional.
La xerrada pretén situar Catalunya davant dels grans reptes mundials del 2050:

  • demogràfics,
  • del canvi climàtic i els seus efectes sobre els serveis ecosistèmics: aigua, sòl fèrtil, boscos, biodiversitat: infraestructura verda
  • alimentari: el planeta dona per alimentar 12.000 milions però 4.000 passen gana i 
  • de recursos: energia i materials

Col·locarem Catalunya front al mirall del que es projecta des de la Comissió Europea (l'estructura de funcionaris que pensa en termes de capitalisme industrial, més que en termes de capitalisme financer com ho fan els dirigents polítics) repassant els plantejaments del Full de ruta per a l'economia hipocarbònica 2050, per centrar-nos en l'anàlisi del sector energètic i de l'agroalimentari a Catalunya. És a dir, parlarem dels tres elements de l'apartat 7 del manifest per un Procés Constituent de Catalunya.
Farem servir les dades dels treballs preliminar del preparació del Pla Territorial General de Catalunya horitzó 2050, que vaig acumular durant un any fantàstic en el qual vaig treballar molt a gust amb en Juli Esteban. A ell el van jubilar, a mi em van enviar a la Catalunya Central i els treballs preparatoris han quedat en un calaix. El govern creu que no és necessari pensar en la Catalunya sostenible del 2050.
En el debat dels Procés Constituent, la qüestió de la sostenibilitat ens indica clarament que hem de fer un gir copernicà respecte de les polítiques sectorials practicades pels governs dels darrers anys en matèria eficiència energètica, mobilitat, biodiversitat, i sobirania alimentària. per assolir els reptes als quals ens enfrontem. Hem de fer-los fora, per canviar les regles dels joc democràtic, per la seva política social i per fer possible una Catalunya més justa i solidària  però també per subsistir com a poble solidari davant dels reptes globals.

Si voleu baixar-vos el document:
https://www.dropbox.com/s/6aegb3mghbmi2km/Independencia%20i%20sostenibilitat%20ambiental.ppt



La por està canviant de bàndol


“Los miembros de la plataforma antidesahucios que se manifiestan en los domicilios de los políticos practican el nazismo puro”. Ho ha dit la secretària general del Partit Popular, Dolores de Gospedal.
Tant acarnissament amb els membres de la PAH només pot ser degut a la por de la creixent simpatia social del moviment. El partit Popular tem molt més a la revolta social carregada de legitimitat, que al principal partit de la oposició tan deslegitimat com ell mateix.
La lluita de la PAH és una lluita justa, perquè és la lluita de les víctimes del sistema que estan demostrant que amb la força de la solidaritat “SI ES POT”.
La usura dels bancs va ser el principal causant de la crisi, i els banquers en són els principals beneficiats. La immoralitat del marc legal, les clàusules abusives i els procediments violents que s’han fet servir per fer fora de casa als desnonats, han obert els ulls a molta gent.
I la gent identifica perfectament les relacions que hi ha entre banquers que reben milers de milions per mantenir oberts els negocis ruïnosos de bancs que segueixen engreixant als rics que s’emporten els diners als paradisos fiscals[1] (La realitat és més convincent que les paraules buides de polítics sense credibilitat i la majoria de la gent està obrint els ulls perquè veu com cada dia que passa els rics són més rics a causa que l’espoli dels pobres i de les classes mitjanes[2].
La PAH va aconseguir una gran mobilització democràtica, en mig d’un sistema parlamentari que ha propiciat el trencament social, la ruïna de moltes famílies, i un dolor immens que porta a molta gent al límit de la seva capacitat de resistència.
La PAH ha portat al parlament la proposta de llei més justa necessària dels darrers temps de la democràcia avalada per un milió i mig de signatures: la Inicilativa Legislativa Popular per la dació en pagament i pel lloguer social, que ara el PP es vol carregar abusant de la seva majoria parlamentària.
Assenyalar a les persones que estan impedint que es porti a terme un veritable exercici democràtic d’interès social, és tan sols identificar els que fan un ús immoral de la delegació del vot electoral.
Els que ens acusen de nazis són els que, desesperadament, intenten perpetuar un sistema democràtic que facilita la corrupció, les portes giratòries entre els polítics i el gran capital i que ha pervertit el veritable esperit democràtic, provocant l’apatia social que els permet governar contra la majoria.
Els mandataris del PP, com molts altres de casa nostra que callen perquè esperen que els hi facin la feina bruta, tenen por dels que els han pres tot perquè ara ja els hi veiem totes les vergonyes i no ens poden enganyar més.
Els afectats per la hipoteca recuperen la vida i l’autoestima encara que no recuperin els diners que els han robat i que perdin la seva vivenda. Es tornen a sentir dignes i experimenten la força de la solidaritat i de la unió. Prenen decisions  a les assemblees de forma veritablement democràtica, pensant en l’interès de la majoria, i són conscients que estan essent els protagonistes de la seva història i d’una nova història que possiblement començarà amb un procés constituent.



[1] 62.000 milions de diner públic per rescatar bancs i 60.000 milions de beneficies repartits pels bancs en els darrers anys.
[2] Les xifres del darrer informe FOESSA promogut per Càritas són contundents. La fractura social afecta ja al 30% de la societat mentre les diferències entre els més pobres i els més rics també han crescut un 30% amb la crisi que ja tothom reconeix com una gran estafa.