#IF Pont de Vilomara (publicat a Regió7 juliol 2022)

 Diumenge tarda: Els tuiters cercàvem aquest “hastag” per tenir la darrera informació del que estava passant, per poder veure els darrers vídeos del flames amenaçant les cases boniques de les Brucardes i les no tant xics de River Park i Can Riera. Mentre escric, sentit olor de cremat des de Manresa i amb cendres al meu terrat, els bombers i les ADF segueixen intentant consolidar el flanc dret per evitar que el foc vagi engolint més espai del parc de Sant Llorenç. Un parc que ja es va rostir el 2003 en un foc que va començar a Sant Llorenç Savall i va deixar cinc persones mortes i 4.500 ha cremades i que hi va tornar a ser víctima del foc el 2005 quan van cremar prop de 900 ha i va arrasar el càmping la Tatgera.

Al nostre país el bosc voreja unes 1.000 urbanitzacions, i el que es coneix com risc d’incendi forestal “en la interfase urbana” està més que estudiat en publicacions com aquesta del Centre tecnològic Forestal de Catalunya, que posen de manifest com el Decret Decret 64/1995, de 7 de març, està totalment fora de lloc, perquè una franja de 25 metres neta de vegetació, no garanteix la seguretat d’incendis com el d’ahir que es poden propagar amb molta intensitat i fer salts de centenars de metres.

El nostre país es troba en el l’epicentre del coneixement de la ciència mundial sobre la propagació dels incendis forestals (IF), en Marc Castellnou, i molts altres especialistes fa temps que estudiem (la meva tesi doctoral sobre el tema és de 2003) els patrons de propagació dels IF i que hem anat advertint que cada cop eren més violents i superaven la capacitat d’extinció, més en situacions com les d’ahir en que els efectius s’han de concentrar en la protecció de les persones i dels seus habitatges.

El 2007 al Congrés Forestal de Catalunya es va arribar a dir des del faristol de ponent, “no seguiu invertint en els dispositius d’extinció perquè mai en tindrem prou” invertiu en gestió forestal, perquè ara sabem on és prioritari fer-ho, on podem tenir les oportunitats de frenar l’avenç dels Grans IF”. Cal integrar la planificació preventiva en el planejament territorial perquè els gestors del territori, pagesos, propietaris forestals, administracions implicades, cossos d’agents rurals i alcaldes, tinguin eines efectives per “treballar a l’hivern” en una activitat que, tot promovent els treballs silvícoles i les pastures, tinguin oportunitats de fixar pagesos al territori.

Les lleis no ho arreglen tot, però tenir una lli forestal de 1988 (feta quan es va cremar Montserrat) i un decret de protecció de les urbanitzacions de 1995 que no serveix per a res, són indicadors de la desídia dels parlamentaris i dels governs que s’obliden del tema tan bon punt el “hastag” #IFmunicipicremat deixa de ser “trending tòpic”.

Els que no ho obliden són les víctimes i els que encara estan al peu de mànega davant del desastre, però ells no tenen poder de decisió.

Manresa Transformada (publicat a Regió7 juliol 2022)

 Som l’estiu de l’any 2030. Fa vuit anys que vaig marxar de Manresa i només arribar l’he trobat gratament transformada. He vingut en tren fins a l’estació del Congost, on els Ferrocarrils de la Generalitat operen també les línies comarcals del Cardener i del Llobregat. El bus elèctric, ple de gent de tota mena i ben sincronitzat, m’ha dut a través del nou pont que enllaça amb l’antiga carretera de Cardona-Vic a través d’un bulevard urbà, arbrat, amb espais d’esbarjo i molt concorregut per vianants, pràcticament sense cotxes. Bocabadat, he seguit fins a la plaça Prat de la Riba. Ara és l’altre nus inter-modal on es pot enllaçar amb els trens i busos cap al nord de la comarca amb un aparcament de cotxes privats gratuït per als passatgers que venen de llocs petits sense transport públic. De fet, aquests conductors tenen el combustible subvencionat perquè està racionat i assignat a serveis essencials, tractors agrícoles i maquinària especialitzada. Una situació, que ja es veia a venir des d’abans de la guerra d’Ucraïna. Llavors, va ser quan va començar la gran crisi que no només va afectar al transport no electrificat sinó també a les grans empreses altament consumidores de combustibles fòssils començant per la mateixa Alemanya.

Un empleat de l’estació m’ha explicat que el 2023 es va abandonar, amb l’empenta d’un recurs judicial, el projecte de soterrament de l’estació de Manresa Baixador i que es va optar per fer el que deia el POUM, moure les dues estacions de FGC i situar la de Manresa Alta a la Plaça Prat de la Riba i que és on també hi paren els busos que tenen molt millor accessibilitat que a l’antic emplaçament amagat.

De fet, pel que m’han dit, sembla que va costar, però finalment el govern català, en comptes de facilitar la implantació de grans “factories d’energia renovable” es va dedicar a promoure el transport públic electrificat i ferroviari, també el de mercaderies, perquè els automòbils elèctrics eren massa cars i consumien uns materials que són molt escassos i estan controlats pels nous grans blocs de poder a Nord-Amèrica i Rússia-Xina.

Frisso per veure l’horta del regadiu que diuen que està espectacular, model de regadiu d’una ciutat mitjana per a tot el país. Ha calgut modificar la dieta i menjar només carn de ramaderia extensiva, que pastura molt pel sotabosc i modera el risc dels grans incendis forestals. Malauradament, tots aquest canvis no han arribat a temps d’aturar l’escalfament global que ara ens castiga molt sovint amb calorades, sequeres, temporals i focs. Però sembla que, a base de garrotades, com la gran davallada del turisme de costa, estem aprenent la lliçó i posant la cura i la vida de les persones al centre de la política, ara molt més dignificada amb una vida social solidària i molt més implicada, un cop l’empenta social va transformar també la “participació de cartró pedra” que s’havia instal·lat en els governs.

En fi, no ho hagués dit mai, però sant Ignasi, 500 anys després va ajudar a donar un nou tomb a la ciutat.