Diumenge tarda: Els tuiters cercàvem aquest “hastag” per tenir la darrera informació del que estava passant, per poder veure els darrers vídeos del flames amenaçant les cases boniques de les Brucardes i les no tant xics de River Park i Can Riera. Mentre escric, sentit olor de cremat des de Manresa i amb cendres al meu terrat, els bombers i les ADF segueixen intentant consolidar el flanc dret per evitar que el foc vagi engolint més espai del parc de Sant Llorenç. Un parc que ja es va rostir el 2003 en un foc que va començar a Sant Llorenç Savall i va deixar cinc persones mortes i 4.500 ha cremades i que hi va tornar a ser víctima del foc el 2005 quan van cremar prop de 900 ha i va arrasar el càmping la Tatgera.
Al nostre país el bosc voreja unes 1.000 urbanitzacions, i
el que es coneix com risc d’incendi forestal “en la interfase urbana” està més
que estudiat en publicacions com aquesta
del Centre tecnològic Forestal de Catalunya, que posen de manifest com el
Decret Decret 64/1995, de 7 de març, està totalment fora de lloc, perquè una
franja de 25 metres neta de vegetació, no garanteix la seguretat d’incendis com
el d’ahir que es poden propagar amb molta intensitat i fer salts de centenars
de metres.
El nostre país es troba en el l’epicentre del coneixement de
la ciència mundial sobre la propagació dels incendis forestals (IF), en Marc
Castellnou, i molts altres especialistes fa temps que estudiem (la meva tesi
doctoral sobre el tema és de 2003) els patrons de propagació dels IF i que hem
anat advertint que cada cop eren més violents i superaven la capacitat
d’extinció, més en situacions com les d’ahir en que els efectius s’han de
concentrar en la protecció de les persones i dels seus habitatges.
El 2007 al Congrés Forestal de Catalunya es va arribar a dir
des del faristol de ponent, “no seguiu invertint en els dispositius d’extinció
perquè mai en tindrem prou” invertiu en gestió forestal, perquè ara sabem on és
prioritari fer-ho, on podem tenir les oportunitats de frenar l’avenç dels Grans
IF”. Cal integrar la planificació preventiva en el planejament territorial
perquè els gestors del territori, pagesos, propietaris forestals,
administracions implicades, cossos d’agents rurals i alcaldes, tinguin eines
efectives per “treballar a l’hivern” en una activitat que, tot promovent els
treballs silvícoles i les pastures, tinguin oportunitats de fixar pagesos al
territori.
Les lleis no ho arreglen tot, però tenir una lli forestal de
1988 (feta quan es va cremar Montserrat) i un decret de protecció de les
urbanitzacions de 1995 que no serveix per a res, són indicadors de la desídia
dels parlamentaris i dels governs que s’obliden del tema tan bon punt el
“hastag” #IFmunicipicremat deixa de ser “trending tòpic”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada