Desenvolupament sostenible

Desenvolupament sostenible
Una parella de roquerols han fet niu al Monestir de Vallbona

dilluns, 27 de maig del 2013

Nuclear? NO, ens arruïna el país

Els mitjans de comunicació s'han fet ressò del fet que la multinacional australiana Berkeley Resources, ha sol·licitat a la Generalitat permís per fer prospeccions a la recerca d´urani  en una àrea que abasta l´Alta Segarra i el municipi de  La Molsosa.

La Generalitat haurà de pronunciar-se sobre l'avaluació de l'impacte ambiental del projecte mentre alguns col·lectius ja ho han fet tot recordant les mobilitzacions que va generar la mateixa proposta a l'any 1979, als inicis del moviment ecologista a Catalunya, i que va aturar el projecte.

Hi ha poderosos interessos en la promoció de l’energia nuclear, amb dos arguments: és més barata que les renovables i és ambientalment bona perquè no genera emissions de gasos d’efecte hivernacle. Ho desmentirem resumidament en aquest article.

La primera mentida que cal desvetllar és que l’energia nuclear no és subvencionada. Ho va ser la seva construcció, i ho és la gestió dels residus que comporta. Així, l'Empresa Nacional de Residus Radiactius, ENRESA, estima en 13.000 M€ el cost de la gestió dels residus nuclears durant les properes dècades.

La suposada rendibilitat econòmica de l'energia nuclear no vol comptar els costos de tot el cicle de vida, des del caríssim procés d'extracció amb la mineria de l'urani, el procés del mineral per a assolir l'urani enriquit, l'immens cost real de les centrals, i la despesa i problema no resolt que suposen els residus. Però els països que ho promouen, com els Estats Units o França, en realitat ho consideren part de la inversió pública necessària de la industria militar, que pretén assolir la supremacia atòmica.

Quant a la reducció de les emissions del CO2, el cicle nuclear és altament dependent dels combustibles fòssils, més que cap tipus d'energia renovable, en la construcció dels reactors, l'explotació de l'urani, la seva transformació, i el seu transport. Aquesta dependència creix a mesura que davalla la concentració de l'urani en les mines, que seria el cas de les reserves que es troben a la Catalunya Central i que ja van fracassar en els intents anteriors, com es comenta en aquest estudi de J.M. Casas Sabata.

D’altra banda, quan més baixa és la concentració d’urani en el mineral, més elevat és l’impacte ambiental en la degradació del sòl en els enormes moviments de terres i en els forats que queden al territori, sense comptar el cost d’assumir la contaminació provocada.

En el cas de l’urani “català” l’enorme cost energètic de la seva extracció més el transport i el cost energètic del processament igualaria les emissions de les nostres centrals nuclears a les d'una central tèrmica de cicle combinat de potencia equivalent.

Totes les energies renovables produeixen menys CO2 per kW/h que l'energia nuclear – i cada euro invertit en gestió de la demanda energètica – en mesures d'eficiència i estalvi – estalvia 7 vegades més CO2 que si s'inverteix en energia nuclear.

Deu ser per alguna poderosa raó econòmica que Alemanya s’ha proposat com objectiu arribar al 2050 amb el 100% de l’energia elèctrica generada per fonts renovables i tancant les nuclears.

Caldria considerar que, si prosperen totes les autoritzacions sol·licitades, la Catalunya Central arribaria a tenir 33 parcs eòlics amb una potència total instal·lada de 547 MW, el que ja suposaria una més que notable contribució d’aquest territori a la renovació energètica del país.


No és de rebut que, a canvi de qualsevol baga promesa de llocs de treball, a casa nostra en entestem en provar les solucions obsoletes i ruïnoses, en comptes d’emprendre decidits el camí de la reducció de la dependència exterior dels combustibles fòssils a base de millorar l’eficiència energètica de la ciutat construïda. Un terreny en el qual tan sols a Barcelona, segons aquest estudi de ERF, es podria assolir un estalvi de 22.800 M€ amb una inversió de 3.779 M€ i es podrien generar 55.000 llocs de treball.