Desenvolupament sostenible

Desenvolupament sostenible
Una parella de roquerols han fet niu al Monestir de Vallbona

diumenge, 17 de febrer del 2013

No es pot servir a Déu i al diner


"El Govern està canviant el país amb mesures que llancen a centenars de milers de persones a l'exclusió, i a l'Església no es veu cap revolució. Des de Jesús no podem quedar-nos ni muts ni conformes. Des de l'Església hem de denunciar aquesta falta de compassió. Els que pateixen no esperen doctrines socials ni justificacions econòmiques, tan mentideres i immorals. Demanen que els defensem. La jerarquia ha de parlar en nom dels que pateixen, però per a això els ha de portar al cor. Ara es nota on estan els nostres cors. El Govern és despòtic, antisocial i anticristià, i la jerarquia de l'Església no diu res, o parla sense audàcia evangèlica. La veu dels sense veu no s'està sentint. Adorem al Crucificat, però oblidem als crucificats d'avui. Jesús es va atrevir a insultar als rics del seu temps. Els va cridar necis i ridículs, i va denunciar la seva iniquitat i injustícia ".
Aquestes paraules de Jose Antonio Pagola van ser llargament aplaudides fa pocs mesos pels participants en un congrés de teologia celebrat a Madrid a la seu de CCOO.
Pagola va ser vicari general de la diòcesi de Sant Sebastià durant 22 anys, però destaca ara perquè el seu penúltim llibre, 'Jesús. Una aproximació històrica ' està sent investigat per la Inquisició romana a petició de la Conferència Episcopal Espanyola. El títol d’aquest article està copiat del de la seva conferència, que reprodueix les paraules de l’evangeli de Lluc (16, 13).
Som molts els creients indignats amb una Conferència Episcopal que ha alçat la veu per altres causes, coincidint sovint amb el Partit Popular i ara guarda un silenci eixordador davant de tantes injustícies i davant de la vergonya de la corruptela dels polítics que treballen en el manteniment dels seus privilegis i dels privilegis de l’església.
Els demanem tan sols que apliquin la doctrina social de l’església proclamada pel mateix Papa i alcin la veu per aconseguir “una regulació del sector [finacer] capaç de salvaguardar els subjectes més febles i impedir escandaloses especulacions[1].
Els que tant han cridat per defensar la “mort” dels nonats ara callen davant dels crims que cada dia provoca la banca i el gran escàndol dels desnonaments.
Els que callen davant d’aquestes injustícies, que clamen al cel, han de ser considerats còmplices del déu diner i dels seus oracles.  Són els seus amics els que han dut al diner als altars moderns elevant-lo a la categoria d’idolatria social i de norma moral de rang superior als drets humans.
No es qüestiona que sigui il·lícit i immoral utilitzar la política com a mitjà per enriquir-se. Ho estem comprovant en el debat que el nostre govern ha encetat per tapar-se les pròpies vergonyes de la corrupció. Ens volen fer creure que fer justícia és no prejutjar abans d’hora els corruptes. Segons ells, la condemna moral només es podria aplicar als que siguin tan rucs que es deixin enxampar i siguin condemnats pels tribunals.
Estem sentint constantment a polítics pocavergonyes que executen la opressió dels pobres des de les lleis injustes elaborades per sistemes formalment democràtics, parapetats darrera de constitucions caduques.
La llei no està per sobre de les persones i aquest és un dels missatges més contundents del cristianisme, present arreu en els evangelis, i que va dur a la mort al líder dels creients.
Pagola crida dins l’església, escandalitzant els seus jerarques, amb la força i la convicció de la veritat que viuen els que estan al costat dels que pateixen i que són, com es diu a tota la Biblia, els preferits de Déu.
Aplaudeixo a Jose Antonio Pagola com ho faig quan sento Ada Colau a la seva compareixença al Congrés dels Diputats, amb una gran lliçó de democràcia, representant la força de la resistència popular de les PAH, que de moment, ja han guanyat el primer pols parlamentari del poble als criminals, aconseguint que es tramiti la Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament retroactiva i el lloguer social.


[1] Encíclica “Càritas in veritate” pàg. 74