"El Govern està canviant el país amb mesures que llancen a centenars de
milers de persones a l'exclusió, i a l'Església no es veu cap revolució. Des de
Jesús no podem quedar-nos ni muts ni conformes. Des de l'Església hem de
denunciar aquesta falta de compassió. Els que pateixen no esperen doctrines
socials ni justificacions econòmiques, tan mentideres i immorals. Demanen que
els defensem. La jerarquia ha de parlar en nom dels que pateixen, però per a
això els ha de portar al cor. Ara es nota on estan els nostres cors. El Govern
és despòtic, antisocial i anticristià, i la jerarquia de l'Església no diu res,
o parla sense audàcia evangèlica. La veu dels sense veu no s'està sentint.
Adorem al Crucificat, però oblidem als crucificats d'avui. Jesús es va atrevir
a insultar als rics del seu temps. Els va cridar necis i ridículs, i va
denunciar la seva iniquitat i injustícia ".
Aquestes paraules de Jose Antonio
Pagola van ser llargament aplaudides fa pocs mesos pels participants en un
congrés de teologia celebrat a Madrid a la seu de CCOO.
Pagola va ser vicari general de
la diòcesi de Sant Sebastià durant 22 anys, però destaca ara perquè el seu
penúltim llibre, 'Jesús. Una aproximació històrica ' està sent investigat per
la Inquisició romana a petició de la Conferència
Episcopal Espanyola. El títol d’aquest article està copiat
del de la seva conferència, que reprodueix les paraules de l’evangeli de Lluc (16,
13).
Som molts els creients indignats
amb una Conferència Episcopal que ha alçat la veu per altres causes, coincidint
sovint amb el Partit Popular i ara guarda un silenci eixordador davant de
tantes injustícies i davant de la vergonya de la corruptela dels polítics que
treballen en el
manteniment dels seus privilegis i dels privilegis de
l’església.
Els demanem tan sols que apliquin
la doctrina social de l’església proclamada pel mateix Papa i alcin la veu per
aconseguir “una regulació del sector
[finacer] capaç de salvaguardar els subjectes més febles i impedir escandaloses
especulacions”[1].
Els que tant han cridat per
defensar la “mort” dels nonats ara callen davant dels crims que cada dia
provoca la banca i el gran escàndol dels desnonaments.
Els que callen davant d’aquestes
injustícies, que clamen al cel, han de ser considerats còmplices del déu diner
i dels seus oracles. Són els seus amics els
que han dut al diner als altars moderns elevant-lo a la categoria d’idolatria
social i de norma moral de rang superior als drets humans.
No es qüestiona que sigui
il·lícit i immoral utilitzar la política com a mitjà per enriquir-se. Ho estem
comprovant en el debat que el nostre govern ha encetat per tapar-se les pròpies
vergonyes de la
corrupció. Ens volen fer creure que fer justícia és no
prejutjar abans d’hora els corruptes. Segons ells, la condemna moral només es
podria aplicar als que siguin tan rucs que es deixin enxampar i siguin
condemnats pels tribunals.
Estem sentint constantment a
polítics pocavergonyes que executen la opressió dels pobres des de les lleis
injustes elaborades per sistemes formalment democràtics, parapetats darrera de
constitucions caduques.
La llei no està per sobre de les
persones i aquest és un dels missatges més contundents del cristianisme,
present arreu en els evangelis, i que va dur a la mort al líder dels creients.
Pagola crida dins l’església,
escandalitzant els seus jerarques, amb la força i la convicció de la veritat
que viuen els que estan al costat dels que pateixen i que són, com es diu a
tota la Biblia, els preferits de Déu.
Aplaudeixo a Jose Antonio Pagola
com ho faig quan sento Ada Colau a la seva compareixença al Congrés dels
Diputats, amb una gran lliçó de democràcia, representant la força de la
resistència popular de les PAH, que de moment, ja han guanyat el primer pols
parlamentari del poble als criminals, aconseguint que es tramiti la Iniciativa Legislativa
Popular per la dació en pagament retroactiva i el lloguer
social.