Nadal d’esperança en el dret i la justícia

Vull compartir amb vosaltres una lectura que te molt més sentit fora de les litúrgies buides de molts temples.

Aquest text del profeta Isaïes 9 1-6, que es llegeix a la missa del gall, m’ha fet reviure l’esperança del Nadal que visc des de la PAHC.

1 El poble que caminava en la fosca oprimit pels banquers i polítics capitalistes

ha vist una gran llum;

una llum ha resplendit

per als qui vivien

al país tenebrós.

2 Tu, Senyor, els has multiplicat,

els has omplert

d'una alegria immensa.

S'alegren davant teu

com la gent a la sega, quans signen una dació en pagament

com els vencedors

que es reparteixen el botí. I aconsegueixen un lloguer social

3 El jou que els afeixugava,

la barra que duien a l'espatlla,

el garrot del seu opressor,

tot ho has trossejat

com el dia de Madian. Des de que han deixat de plorar lluitant a la PAH

4 Les botes dels soldats

que sotraguejaven la terra o dels policies que els amenacen

i els mantells rebolcats en la sang, de les persones que han estat conduïdes a la mort

tot crema alhora, el foc ho devora. El foc de la lluita popular

5 Perquè ens ha nascut un infant,

ens ha estat donat un fill

que porta a l'espatlla

la insígnia de sobirà.

Aquest és el seu nom:

«Conseller prodigiós», «Déu heroi»,

«Pare per sempre»,

«Príncep de pau».

6 Estendrà arreu la sobirania, arrabassada per fi als explotadors del poble

i la pau no tindrà fi.

Assegut al tron de David,

establirà i refermarà el seu regne

sobre el dret i la justícia,

des d'ara i per sempre.

Això és el que farà

l'amor ardent del Senyor de l'univers. Arrelant als nostres cors, contagiant als nostres germans, vivint aquest amor en la lluita solidària.

Avui podem renovar l’esperança en que el Mal que ha convertit el capitalisme en una religió arrelada en molts cors que han acabat donant culte el Déu diner, no tindrà la última paraula. Avui podem recordar que aquest infant que ens du un missatge de pau, també ens convida a la lluita, com ho va fer ell en la seva vida entregada als pobres, repartint dignitat i alliberament als oprimits i als maltractats pel dolor i la marginació.

El nen nascut avui va ser el que al final va acabar morint i triomfant sobre la mort per mostrar-nos que el Mal  no tindrà la darrera paraula.

Que Assegut al tron de David establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia.

Manresa, Nadal 2014

Justícia i dret a l’habitatge

El tribunal de justícia europeu, una vegada més, ha donat a la raó a la PAH amb una sentencia que estableix que l’actual legislació hipotecària espanyola viola els drets fonamentals de les persones. Aquesta llei aprovada pels defensors del bancs, és totalment contrària a la Iniciativa Legislativa Popular que va presentar la PAH avalada per un milió i mig de signatures que pretenia aconseguir la dació en pagament coma forma de quedar lliure dels deutes hipotecaris.

D’altra banda, el proper dia 19 de setembre, tres famílies hauran de respondre a la citació que els ha fet un jutge per formar part del col·lectiu que vàrem fer possible l’alliberament d’un bloc de pisos al C/ Girona que son propietat del SAREB , el banc dolent construït amb diners públics que acumula pisos per vendre’ls als inversors dels fons voltors especuladors, en el qual viuen avui 41 persones que no han pogut veure satisfet el seu dret a l’habitatge amb els recursos de les administracions públiques, ni els de la Generalitat ni els de l’ajuntament.

Quina paradoxa de la justícia!. De fet no és cap paradoxa, és una realitat crua del sistema neo-lliberal que desregula la circulació del capital financer, rebaixa la pressió fiscal sobre les grans  fortunes, indulta a corruptes i corruptors, mentre colpeja amb tot el pes de la llei injusta les classes populars i els que es rebel·len contra aquesta situació.

On queda doncs la JUSTICIA?

Per respondre a aquesta qüestió us proposem un punt de vista diferent del dels diputats que  fan les lleis o dels lletrats que apliquen aquestes lleis; el punt de vista dels que pateixen la injustícia i lluiten pel seus drets.

Per descomptat, respondre la pregunta des d’aquesta perspectiva, no és cap novetat històrica. Si ens remuntem, per exemple a la tradició bíblica, el llibre més llegit del món ens descriu un Déu que vetlla constantment perquè sigui efectiu el dret i la justícia; i els profetes, fins arribar a Jesús de Natzaret, són, en primera persona i pagant sovint amb la seva pròpia vida, els que denuncien les injustícies que pateix el poble a mans dels seus opressors.

El llibre del Corà també es refereix a aquesta qüestió de la falta de justícia: Aquestes paraules s’atribueixen al profeta: “Cuideu-vos de la injustícia,... doncs  la injustícia serà obscuritat el dia del Judici”.

Tant a orient com a occident hi ha un sentit moral de la justícia (vist des de les injustícies de les quals són víctimes els essers humans) que està per damunt de les lleis i que s’ha plasmat en els drets humans.

Però si no us convenç una perspectiva religiosa o ètica, us proposo una visió sobre filosofia del dret ben actual: Reyes Mate en el Tratado de la injusticia, Anthropos, Barcelona, 2011, reivindica la necessitat de repensar la justícia i el dret des de l’experiència de la injustícia.

Justament això, alliberament de les injustícies, és el que expliquen en Mohamed i la Rachida:

“Vivimos con nuestros tres hijos de 3, 8 i 11 años en el segundo piso del bloc de l’Obra Social de la PAHC al C/ Girona, es un piso justito, de dos habitaciones pero con mucha claridad con dos balcones. Estamos aquí desde que, gracias a la PAHC conseguimos la dación en pago libres de deuda de nuestro piso de la calle Santa Llúcia; Era un piso oscuro en una casa que tiene casi 200 años. Cuando la quisimos reformar no nos dejaron porque se tiene que hacer la calle más ancha”.

La majoria de cases del mateix cantó del carrer no es poden reformar perquè estan afectades pel planejament urbanístic. Aquest fet ajuda a la degradació del barri. Aquesta família, a més de l’extorsió del banc, van patir el robatori de tot el seu patrimoni i estalvis.

Aquesta parella creu que La PAHC els ha donat esperança: La PAHC es como una gran familia donde unos nos ayudamos a otros. Ahora vivimos mucho mejor. Antes todos estábamos mal. También los niños han tenido problemas en los estudios. Ara, el Mohamed i la Rachida participen activament en la organització i repartiment de les tasques comuns de la dotzena de famílies que viuen al bloc.

En total són 23 adults i 18 nens en aquest bloc. Una dotzena d’històries d’alliberament com les del Mohamed i la Rachida que no tenien ingressos en el moment d’entrar al bloc ocupat. Per a ells, el sistema no te cap solució. Per a moltes famílies el sistema te solucions indignes com ara un lloguer “social” de 300€ per a una família amb tres fills que ingressa al mes una ajuda de poc més de 600€.

En aquestes condicions esdevé absolutament legitimada l’acció de desobediència civil d’ocupar l’edifici abandonat d’un banc rescatat amb diners públics per acabar amb una injustícia perpetrada pels banquers i legalitzada pels seus còmplices: els governants, que es resisteixen, una vegada i una altra, a escoltar el clamor popular per fer veritable JUSTÍCIA.

Un esperat Pla de política forestal que es queda curt

Els esborranys del Pla Forestal han passat per cinc legislatures de tots els colors polítics. Vistos els antecedents, ens cal doncs felicitar al govern que finalment ha aprovat el Pla general de Política Forestal (PGPF).

Un primer aspecte destacat és que el nou pla defineix una arquitectura de la planificació forestal amb instruments derivats, els Plans d’Ordenació dels Recursos Forestals (PORF), que tindran l’àmbit de les vegueries i que podran coincidir amb els Plans Territorials Parcials de forma que es possibilita la coordinació entre plans sectorials i plans territorials, el que facilitaria, per exemple, identificar zones d’especial interès per a la prevenció d’incendis forestals, on es defineixin unes actuacions  que estesin incorporades a les zonificacions de protecció previstes als Plans territorials per articular les normatives i donar facilitats per a l’execució de les intervencions necessàries al territori, sense complicades tramitacions administratives o urbanístiques. Aquesta era una perspectiva àmpliament reclamada per alguns dels que vàrem treballar en diverses fases en la redacció del Pla forestal, i per tant ens felicitem que finalment s’hagi adoptat[1]. No obstant, en aquest sentit el pla forestal s’ha quedat tot just a les portes. Tot seguit ho argumentem desprès de fer una breu descripció del contingut del PGPF.

El pla es fixa cinc objectius genèrics: Foment de la gestió forestal, donar suport a la propietat i a la indústria forestal, millorar la percepció social de la gestió forestal, promoure la innovació i desenvolupar la planificació amb els instruments propis i la sinergia amb el planejament territorial i sectorial. La meitat de les pàgines de la memòria informativa es destinen a la descripció del sectors forestal i a la seva diagnosi, per acabar fixant 6 eixos estratègics, 8 directrius de política forestal i altres 4 directrius.

El Pla es completa amb un pla d’acció dividit en tres programes, un sistema d’avaluació a base d’indicadors i un pressupost que estima una despesa mitjana anual durant els deu anys de vigència (fins al 2024) de 52.780.000€. Un 11% correspon a l’Eix estratègic 1, que inclou les accions de formació, recerca i transferència i de comunicació i divulgació. Un 22% correspon a l’Eix 2, sobre la prevenció de riscos naturals. El 33% correspon a l’Eix 3, sobre dinamització del sector forestal productiu, que és l’eix amb una assignació pressupostària més elevada. El 20% correspon a l’Eix 4, sobre conservació de la biodiversitat, i un 11%, a l’Eix 5, sobre la funció protectora dels boscos. Finalment, el 3% restant correspon a l’Eix 6, sobre la gestió dels usos públics dels terrenys forestals. Agrupant els eixos 1 i 2 per una banda, 3 per l’altra, i 4 5 i 6 per l’altra, pràcticament es divideix el pressupost en tres terços.

El document no aclareix quins són els compromisos de la inversió pública per part del Govern i quines serien les aportacions d’altres administracions o del sector privat.

Quant a la integració de la planificació per la prevenció d’incendis i la planificació pròpiament forestal, el pla en comptes d’integrar, consolida la dispersió i la manca d’articulació sense donar resposta als problemes identificats a la pròpia diagnosi del pla[2] i incomplint les seves pròpies indicacions a les Línies d’actuació[3].

Així es manté i es desenvolupa el “Programa de prevenció d’incendis de Catalunya que marqui les directrius pels Perímetres de protecció prioritària (PPP) i els Projectes d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis forestals (PIE) corresponents. Actualment, el 2012, a Catalunya hi ha 34 PPP delimitats, que ocupen una superfície d’1.154.281,15 ha. La DGMNB elabora per a cada PPP un PIE que té per objectiu dotar a cada espai de la infraestructura necessària que permeti disminuir el nombre d’incendis i compartimentar el territori per reduir la probabilitat que un foc es converteixi en un incendi forestal de grans dimensions. Dels 34 PPP delimitats, n’hi ha 9 que tenen un PIE redactat i 4 es troben en procés de redacció” (pàg 33. Memòria informativa)

Aquesta integració s’hauria de fer en els PORF per contemplar el risc d’incendi i les actuacions preventives que siguin necessàries en el mateix document que serveix per definir l’ordenació dels aprofitaments i dels recursos forestals. És en aquests instruments on es pot aplicar el coneixement adquirit sobre els patrons de propagació dels incendis forestals i la recerca aplicada a l’estratègia i a la maniobra d’extinció[4] de forma articulada amb la planificació territorial i urbanística i la gestió forestal.

El document del pla aprovat, en comptes de donar aquest pas decisiu i aprovar una metodologia integradora per a la redacció dels PORF, es limita a indicar amb dues línies, les prescripcions legals del contingut de l’instrument més important de la ordenació forestal[5].

Confiem, que al menys el govern impulsi ara les mesures de foment previstes al Pla donat que s’ha perdut la oportunitat que el PGPF abordi adequadament els reptes de la planificació forestal i tampoc s’han donat senyals que es vulguin emprendre les reformes legislatives que serien de desitjar[6].

---

[1] Cerdan R. (2005); “Articulación de la planificación forestal sectorial y territorial para la prevención de incendios en Catalunya: retos y oportunidades”. Actas de la II Conferencia Internacional de Prevención de Incendios al Sur de Europa. Barcelona. CTFC. http://www.ctfc.es/confeinfor/

Plana E. (2011);  “Integració del risc d’incendis en la planificació forestal estratègica i l’ordenació del territori”. Revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 71-72, 2011 (69-91)

[2] Febleses D.12. Necessitat d’una planificació integral dels riscos naturals, Amenaces A.03. Manca de planificació territorial integral a diferents nivells i entre sectors.

[3] Línia d’actuació 2.1. Impuls a la gestió global del risc d’incendis forestals i l’adaptació de la gestió forestal a l’ecologia del foc.

[4] La prevención de los grandes incendios forestales adaptada al incendio tipo

[5] Altres directrius 8.4. Contingut mínim dels Plans d'ordenació dels recursos forestals:

Els Plans d'ordenació dels recursos forestals contindran, com a mínim, els aspectes determinats en els apartats e), f) i h) de l'article 31 de la Llei de l'Estat 43/2003, de 21 de novembre, de Forests.

[6] Aquest tema s’aborda amb més profunditat al document Veinte años desde los incendios de 1994. ¿Cómo encaramos el futuro?

Les retallades cremen el bosc i el nostre futur

Començo a escriure quan està cremant un bosc entre Tivissa i Rasquera tot just iniciada la campanya d’incendis presentada per la Generalitat a TV3 informant de la vaga dels bombers. TV3 no ha donat la paraula als bombers que haurien pogut explicar que han retallat 130 bombers i ara els obliguen per decret a fer 102 hores més.

Aquest any fa 20 anys dels gran incendis de 1994 de la Catalunya central i el Govern de la Generalitat ha inclòs l’efemèride en la llista de commemoracions importants d’enguany.

L’incendi de Tivissa es produeix en un indret protegit que paradoxalment resulta inaccessible, i per tant desprotegit del risc més important: el del foc. Un fet que vàrem haver de lamentar a la Catalunya central al foc de Sant Llorenç del Munt a l’any 2003 en el qual hi va haver víctimes mortals.

Aquest fet il·lustra l’evolució del sistema de lluita contra els incendis forestals en els darrers 20 anys que es caracteritza per una millora destacada del sistema d’extinció, en el qual s’ha avançat en el coneixement dels patrons de propagació dels incendis forestals i en recerca aplicada a l’estratègia i a la maniobra d’extinció. Els Grups de Recolzament de les Actuacions Forestals (GRAF) dels bombers, creats desprès de 1998 pel conseller Xavier Pomés, han estat la punta de llança d’aquesta innovació reconeguda internacionalment. La Fundació Pau Costa dedicada a la recerca i la difusió del coneixement en aquest camp, n’és el millor exponent.

Per contra, la prevenció dels incendis més important que és l’adaptació dels combustibles al risc d’incendi mitjançant la gestió forestal, pateix de problemes endèmics entre els quals cal destacar el marc legislatiu, el sistema de planificació i la gestió forestal.

La legislació forestal és obsoleta i necessita d’una profunda reforma. En primer lloc de la llei forestal de 1998 que va sorgir de la por a la deforestació de Catalunya basada en uns supòsits avui totalment superats pel nou paradigma de l’ecologia del foc. Aquesta visió contempla el foc, no com una maledicció induïda per l’interès dels propietaris forestals, sinó com un fenomen consubstancial als sistemes forestals mediterranis.

També resulta imprescindible el replantejament total de la Llei 5/2003 de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, que ignora la diversitat de situacions de risc en la que es troben més 2.000 urbanitzacions catalanes, disposant franges perimetrals uniformes, sense garantir els mecanismes d’aplicació de les mesures que imposa.

Però el problema principal en matèria de prevenció no és exclusivament legal. És de falta de planificació i, especialment de manca d’execució de la prevenció d’incendis que es planifica. De fet, la llei forestal vigent exigeix l’aprovació del Pla general de política forestal, un pla que porta 12 anys de redacció (en mans de governs de tots els colors) i del qual seguim esperant la seva imminent aprovació[3].

---

Altres instruments imprescindibles com són els plans d’ordenació dels recursos forestals (PORF), establerts per la mateixa llei de 1998 amb un altre nom,  no han tingut tanta sort, perquè encara no hem vist redactat el pla que ha de servir de model.

El problema de fons, la manca de gestió del bosc per la inexistent rendibilitat dels aprofitaments forestals, continua sense resoldre’s i en són la prova la debilitat de l’aprofitament energètic de la biomassa, sense mesures de foment pel cantó de la demanda (plans renove de calderes), i el raquitisme del consum del producte forestal local.

Si aquests instruments imprescindibles no es van posar en marxa en època de vaques grasses, avui amb les retallades, dormen el son dels justos, i el que es pitjor, ara es retalla en els sistemes d’extinció.

Per als que ens mirem el problema amb la passió de l’estima del nostre patrimoni i amb el coneixement del marc de referència europeu sobre la gestió de la matriu territorial (infraestructura verda en diuen a EU), el més greu de tot és que veiem que ens allunyem cada cop més de la direcció que caldria prendre.

Els grans instruments de planejament estratègic[1] que miren cap al futur marcat pel canvi climàtic, posen de manifest el valor, no mesurat en termes de mercat[2], del patrimoni que constitueix el bosc així com els recursos directes i indirectes que atresora. Un valor que es veurà molt més amenaçat en el futur justament per les variacions climàtiques i que requereix d’una política forestal molt més proactiva.

“Desgraciadamente, la prevalencia del poder político, conducido por los intereses del capitalismo financiero, nos arrastra hacia una Europa fracturada socialmente que, además de empobrecer a una tercera parte de la población para enriquecer aún más a la minoría, consume en deuda pública, para aumentar los beneficios de los bancos, los recursos necesarios para implementar esas políticas forestales que resultan imprescindibles para afrontar los retos de futuro”.

Aquesta és una de les darreres frases de la Conferència inaugural de la trobada d’investigadors espanyols FUEGORED que es va celebrar a Barcelona el dia 8 de maig d’enguany, que porta per títol Veinte años desde los incendios de 1994. ¿Como encaramos el futuro?  que no vaig poder pronunciar per malaltia, però que podeu llegir aquí si us ve de gust informar-vos més, i que acaba posant de relleu les lliçons que ens ensenya la gent del territori que continua, malgrat tot, al capdavant de les Agrupacions de Defensa Forestal. Un exemple que ens convoca al compromís de l’acadèmia, dels professionals i del sector per exigir i impulsar un canvi de rumb en la política forestal que resulta imprescindible.

---

[1] Full de ruta vers una economía hipocarbònica 2050,  Estratègia forestal Europea, Estratègia de la UE sobre la biodiversitat.

[2] A Catalunya, l’estudi “El valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya” posa de manifest que aquest valor és de l’ordre de 8.000 M€ quan el valor comptable de la producción primària és de 2.000 M€.
[3] Lendemà de la publicació d’aquest article es va anunciar l’aprovació del PGPF que es comenta en l’article següent.