Entre els defensors de les energies renovables, entre els
que m’hi podeu comptar, resulta alarmant la comparativa de la potència eòlica i
solar instal·lada a altres comunitats i Catalunya. I n’hi ha que no paren de
reclamar que els governs facin el que calgui, fins i tot, ocupar terres
agrícoles fèrtils o espais naturals singulars, per implantar molins de vent i
plaques solars. De fet, la Comissió Europea vol publicar un reglament per
suprimir els procediments d‘avaluació ambiental i declarar la utilitat pública,
que molts considerem una aberració. Tenim el cas que un tribunal ha obligat a
desmantellar el parc fotovoltaic més gran d’Europa propietat d’Iberdrola, per
saltar-se els valors de l’espai quan es va declarar la utilitat pública.
Que hem de prescindir ràpidament dels combustibles fòssils
és una evidència per a la comunitat científica mundial, encara que els governs
reunits durant la COP27 no hagin volgut prendre mesures per fer-ho. Però creure
cegament que ara cal córrer per posar les renovables elèctriques on sigui, te
diversos problemes. Primer cal molta energia fòssil i molts materials escassos
per produir els artefactes de renovables elèctriques. En segon lloc calen unes
gran inversions, perquè encara que sembli un gran negoci, les grans empreses
eòliques tenen molts problemes de rendibilitat i estan acomiadant treballadors
(Vestas, Gamesa o General Elèctric). Aviat veurem rescats.
La implantació de grans parcs de generació elèctrica
allunyats dels centres de consum presenta un altre problema afegit, el
transport, perquè no només calen grans línies que malmeten territori, sinó que
afegeixen “sotragades” a la xarxa per la seva irregularitat. Red Eléctrica
Espanyola, l’operador de la xarxa, ha informat al Govern de Madrid del risc
real d’apagades (el més gran el passat 8 d’octubre) fins al punt que ha demanat
a les centrals de gas que ajornin un temps les seves operacions de manteniment
programades a l’espera de més estabilitat de subministrament local i
internacional (França importa l’energia elèctrica ibèrica), perquè aquestes
centrals de cicle combinat són els interruptors generals de la xarxa que es
poden obrir i tancar quan les altres fonts de generació renovables no són
fiables per falta de vent, de llum solar o per secada.
Un altre problema és de temps. Cal temps perquè es traspassi
a la demanda elèctrica bona part del transport de persones i de mercaderies que
ara circula per les carreteres consumint petroli. I el temps també és necessari
per planificar una reducció del consum, sobre tot dels que més consumeixen,
perquè els pobres si que estan reduint, per força, el seu consum. El darrer
informe elaborat per la càtedra de pobresa energètica de la Universitat de
Comillas constata que la pobresa energètica severa ha augmentat a les llars a
Espanya un 14% el 2021 (4,5 milions de persones no paguen factures al dia i 6,7
milions no poden mantenir temperatura adequada a casa).
Per altra part, les renovables inqüestionables, de
proximitat a les de les teulades de casa, que instal·lem els particulars que
han crescut molt, actualment no poden rebre subvencions perquè el nostre Govern
ha esgotat les partides corresponents. Ves qui ho diria...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada