Assassinats i violacions de drets sense pudor
Fa uns dies es va fer públic l’informe d’Amnistia
Internacional sobre els assassinats de negres a les tanques de Melilla. El
títol de l’informe és prou descriptiu: “El colpejaren al cap per comprovar si
estava mort. Proves dels crims de dret internacional comesos per Espanya i
Marroc en la frontera amb Melilla”.
Una recerca exhaustiva de la ONG avala les conclusions. Al
menys 37 persones mortes i 77 persones desaparegudes a ran dels fets execrables
del dia 24 de juny. L’informe posa de manifest que la maniobra va ser
premeditada i conduïda per la policia marroquina quan dos dies abans va envair
els assentaments dels subsaharians que esperaven als voltants de Nador van
calar foc a les seves pertinences i els van deixar sense aliments ni aigua. I
un cop aquests migrants sense possibilitats de seguir al lloc, van decidir
marxar cap a la tanca de Melilla, la policia marroquina els va seguir i els va
dur fins a l’atzucac de la porta tancada en el corredor entre les tanques on
les forces marroquines van desfermar la violència absolutament injustificada a
la que es va afegir la policia espanyola que va rematar la seva feina amb
expulsions i devolucions il·legals.
No en van tenir prou amb exercir una violència il·legítima,
que van deixar apilats els cossos dels morts i dels ferits impedint
l’assistència de la Creu Roja durant dues hores. Els relats dels supervivents
son esgarrifosos. Van ser arrossegats, maltractats i dispersats a llargues
distàncies (fins a 1.000km) fora dels nuclis urbans i abandonats a la seva sort.
Quants d’aquests desapareguts, dels quals la seva família no en te notícies des
d’aquell dia van morir ferits i sense assistència?.
Cap rendició de comptes, ni identificació de cadàvers, ni
informació a les famílies... Les autoritats exhibeixen una manca d’humanitat
que ens horroritza i ens hauria de revoltar. Però tot sembla tenir una
justificació amagada: les víctimes són negres.
I aquesta acció, amb els fets que demostren premeditació, no
són conseqüència d’un esdeveniment esporàdic, formen part d’una política
europea de “protecció de fronteres” que fa una mesos va tenir un episodi que
demostra la complicitat entre els governs espanyol i marroquí, quan el
president del govern espanyol va accedir a les pretensions marroquines deixant
de recolzar les aspiracions internacionalment reconegudes del Front Polisario
sobre l’autodeterminació del Sahara.
Com hem arribat fins a aquí? Perquè aquesta fatxenderia dels
governs, assassinant a plena llum del dia i negant els drets més elementals a
les persones racialitzades?
En casos com aquest prenen sentit les paraules del papa
Francesc que en la seva encíclica Fratelli Tutti parla d’agressivitat sense
pudor: Algunes autoritats polítiques poden dir (i fer contradient les seves
ideologies oficials i els seus programes electorals) accions que temps
endarrere els hauria comportat un descrèdit moral i social enorme. I
s’atreveixen a fer-ho perquè ara creuen que el descrèdit serà menor en un clima
social d’alarma i por, fomentada amb finalitats polítiques perquè els afectats
per les seves accions injustes, son DIFERENTS.
Bon Nadal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada