Desenvolupament sostenible

Desenvolupament sostenible
Una parella de roquerols han fet niu al Monestir de Vallbona

dilluns, 16 de juny de 2014

Les retallades cremen el bosc i el nostre futur



Començo a escriure quan està cremant un bosc entre Tivissa i Rasquera tot just iniciada la campanya d’incendis presentada per la Generalitat a TV3 informant de la vaga dels bombers. TV3 no ha donat la paraula als bombers que haurien pogut explicar que han retallat 130 bombers i ara els obliguen per decret a fer 102 hores més.
Aquest any fa 20 anys dels gran incendis de 1994 de la Catalunya central i el Govern de la Generalitat ha inclòs l’efemèride en la llista de commemoracions importants d’enguany.
L’incendi de Tivissa es produeix en un indret protegit que paradoxalment resulta inaccessible, i per tant desprotegit del risc més important: el del foc. Un fet que vàrem haver de lamentar a la Catalunya central al foc de Sant Llorenç del Munt a l’any 2003 en el qual hi va haver víctimes mortals.
Aquest fet il·lustra l’evolució del sistema de lluita contra els incendis forestals en els darrers 20 anys que es caracteritza per una millora destacada del sistema d’extinció, en el qual s’ha avançat en el coneixement dels patrons de propagació dels incendis forestals i en recerca aplicada a l’estratègia i a la maniobra d’extinció. Els Grups de Recolzament de les Actuacions Forestals (GRAF) dels bombers, creats desprès de 1998 pel conseller Xavier Pomés, han estat la punta de llança d’aquesta innovació reconeguda internacionalment. La Fundació Pau Costa dedicada a la recerca i la difusió del coneixement en aquest camp, n’és el millor exponent.
Per contra, la prevenció dels incendis més important que és l’adaptació dels combustibles al risc d’incendi mitjançant la gestió forestal, pateix de problemes endèmics entre els quals cal destacar el marc legislatiu, el sistema de planificació i la gestió forestal.
La legislació forestal és obsoleta i necessita d’una profunda reforma. En primer lloc de la llei forestal de 1998 que va sorgir de la por a la deforestació de Catalunya basada en uns supòsits avui totalment superats pel nou paradigma de l’ecologia del foc. Aquesta visió contempla el foc, no com una maledicció induïda per l’interès dels propietaris forestals, sinó com un fenomen consubstancial als sistemes forestals mediterranis.
També resulta imprescindible el replantejament total de la Llei 5/2003 de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, que ignora la diversitat de situacions de risc en la que es troben més 2.000 urbanitzacions catalanes, disposant franges perimetrals uniformes, sense garantir els mecanismes d’aplicació de les mesures que imposa.
Però el problema principal en matèria de prevenció no és exclusivament legal. És de falta de planificació i, especialment de manca d’execució de la prevenció d’incendis que es planifica. De fet, la llei forestal vigent exigeix l’aprovació del Pla general de política forestal, un pla que porta 12 anys de redacció (en mans de governs de tots els colors) i del qual seguim esperant la seva imminent aprovació[3].


Altres instruments imprescindibles com són els plans d’ordenació dels recursos forestals (PORF), establerts per la mateixa llei de 1998 amb un altre nom,  no han tingut tanta sort, perquè encara no hem vist redactat el pla que ha de servir de model.
El problema de fons, la manca de gestió del bosc per la inexistent rendibilitat dels aprofitaments forestals, continua sense resoldre’s i en són la prova la debilitat de l’aprofitament energètic de la biomassa, sense mesures de foment pel cantó de la demanda (plans renove de calderes), i el raquitisme del consum del producte forestal local.
Si aquests instruments imprescindibles no es van posar en marxa en època de vaques grasses, avui amb les retallades, dormen el son dels justos, i el que es pitjor, ara es retalla en els sistemes d’extinció.
Per als que ens mirem el problema amb la passió de l’estima del nostre patrimoni i amb el coneixement del marc de referència europeu sobre la gestió de la matriu territorial (infraestructura verda en diuen a EU), el més greu de tot és que veiem que ens allunyem cada cop més de la direcció que caldria prendre.
Els grans instruments de planejament estratègic[1] que miren cap al futur marcat pel canvi climàtic, posen de manifest el valor, no mesurat en termes de mercat[2], del patrimoni que constitueix el bosc així com els recursos directes i indirectes que atresora. Un valor que es veurà molt més amenaçat en el futur justament per les variacions climàtiques i que requereix d’una política forestal molt més proactiva.
“Desgraciadamente, la prevalencia del poder político, conducido por los intereses del capitalismo financiero, nos arrastra hacia una Europa fracturada socialmente que, además de empobrecer a una tercera parte de la población para enriquecer aún más a la minoría, consume en deuda pública, para aumentar los beneficios de los bancos, los recursos necesarios para implementar esas políticas forestales que resultan imprescindibles para afrontar los retos de futuro”.
Aquesta és una de les darreres frases de la Conferència inaugural de la trobada d’investigadors espanyols FUEGORED que es va celebrar a Barcelona el dia 8 de maig d’enguany, que porta per títol Veinte años desde los incendios de 1994. ¿Como encaramos el futuro?  que no vaig poder pronunciar per malaltia, però que podeu llegir aquí si us ve de gust informar-vos més, i que acaba posant de relleu les lliçons que ens ensenya la gent del territori que continua, malgrat tot, al capdavant de les Agrupacions de Defensa Forestal. Un exemple que ens convoca al compromís de l’acadèmia, dels professionals i del sector per exigir i impulsar un canvi de rumb en la política forestal que resulta imprescindible.




[2] A Catalunya, l’estudi “El valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya” posa de manifest que aquest valor és de l’ordre de 8.000 M€ quan el valor comptable de la producción primària és de 2.000 M€.
[3] Lendemà de la publicació d’aquest article es va anunciar l’aprovació del PGPF que es comenta en l’article següent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada