Desenvolupament sostenible

Desenvolupament sostenible
Una parella de roquerols han fet niu al Monestir de Vallbona

dimarts, 1 de juliol de 2014

Un esperat Pla de política forestal que es queda curt



Els esborranys del Pla Forestal han passat per cinc legislatures de tots els colors polítics. Vistos els antecedents, ens cal doncs felicitar al govern que finalment ha aprovat el Pla general de Política Forestal (PGPF).
Un primer aspecte destacat és que el nou pla defineix una arquitectura de la planificació forestal amb instruments derivats, els Plans d’Ordenació dels Recursos Forestals (PORF), que tindran l’àmbit de les vegueries i que podran coincidir amb els Plans Territorials Parcials de forma que es possibilita la coordinació entre plans sectorials i plans territorials, el que facilitaria, per exemple, identificar zones d’especial interès per a la prevenció d’incendis forestals, on es defineixin unes actuacions  que estesin incorporades a les zonificacions de protecció previstes als Plans territorials per articular les normatives i donar facilitats per a l’execució de les intervencions necessàries al territori, sense complicades tramitacions administratives o urbanístiques. Aquesta era una perspectiva àmpliament reclamada per alguns dels que vàrem treballar en diverses fases en la redacció del Pla forestal, i per tant ens felicitem que finalment s’hagi adoptat[1]. No obstant, en aquest sentit el pla forestal s’ha quedat tot just a les portes. Tot seguit ho argumentem desprès de fer una breu descripció del contingut del PGPF.
El pla es fixa cinc objectius genèrics: Foment de la gestió forestal, donar suport a la propietat i a la indústria forestal, millorar la percepció social de la gestió forestal, promoure la innovació i desenvolupar la planificació amb els instruments propis i la sinergia amb el planejament territorial i sectorial. La meitat de les pàgines de la memòria informativa es destinen a la descripció del sectors forestal i a la seva diagnosi, per acabar fixant 6 eixos estratègics, 8 directrius de política forestal i altres 4 directrius.
El Pla es completa amb un pla d’acció dividit en tres programes, un sistema d’avaluació a base d’indicadors i un pressupost que estima una despesa mitjana anual durant els deu anys de vigència (fins al 2024) de 52.780.000€. Un 11% correspon a l’Eix estratègic 1, que inclou les accions de formació, recerca i transferència i de comunicació i divulgació. Un 22% correspon a l’Eix 2, sobre la prevenció de riscos naturals. El 33% correspon a l’Eix 3, sobre dinamització del sector forestal productiu, que és l’eix amb una assignació pressupostària més elevada. El 20% correspon a l’Eix 4, sobre conservació de la biodiversitat, i un 11%, a l’Eix 5, sobre la funció protectora dels boscos. Finalment, el 3% restant correspon a l’Eix 6, sobre la gestió dels usos públics dels terrenys forestals. Agrupant els eixos 1 i 2 per una banda, 3 per l’altra, i 4 5 i 6 per l’altra, pràcticament es divideix el pressupost en tres terços.
El document no aclareix quins són els compromisos de la inversió pública per part del Govern i quines serien les aportacions d’altres administracions o del sector privat.
Quant a la integració de la planificació per la prevenció d’incendis i la planificació pròpiament forestal, el pla en comptes d’integrar, consolida la dispersió i la manca d’articulació sense donar resposta als problemes identificats a la pròpia diagnosi del pla[2] i incomplint les seves pròpies indicacions a les Línies d’actuació[3].
Així es manté i es desenvolupa el “Programa de prevenció d’incendis de Catalunya que marqui les directrius pels Perímetres de protecció prioritària (PPP) i els Projectes d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis forestals (PIE) corresponents. Actualment, el 2012, a Catalunya hi ha 34 PPP delimitats, que ocupen una superfície d’1.154.281,15 ha. La DGMNB elabora per a cada PPP un PIE que té per objectiu dotar a cada espai de la infraestructura necessària que permeti disminuir el nombre d’incendis i compartimentar el territori per reduir la probabilitat que un foc es converteixi en un incendi forestal de grans dimensions. Dels 34 PPP delimitats, n’hi ha 9 que tenen un PIE redactat i 4 es troben en procés de redacció” (pàg 33. Memòria informativa)
Aquesta integració s’hauria de fer en els PORF per contemplar el risc d’incendi i les actuacions preventives que siguin necessàries en el mateix document que serveix per definir l’ordenació dels aprofitaments i dels recursos forestals. És en aquests instruments on es pot aplicar el coneixement adquirit sobre els patrons de propagació dels incendis forestals i la recerca aplicada a l’estratègia i a la maniobra d’extinció[4] de forma articulada amb la planificació territorial i urbanística i la gestió forestal.
El document del pla aprovat, en comptes de donar aquest pas decisiu i aprovar una metodologia integradora per a la redacció dels PORF, es limita a indicar amb dues línies, les prescripcions legals del contingut de l’instrument més important de la ordenació forestal[5].
Confiem, que al menys el govern impulsi ara les mesures de foment previstes al Pla donat que s’ha perdut la oportunitat que el PGPF abordi adequadament els reptes de la planificació forestal i tampoc s’han donat senyals que es vulguin emprendre les reformes legislatives que serien de desitjar[6].


[1] Cerdan R. (2005); “Articulación de la planificación forestal sectorial y territorial para la prevención de incendios en Catalunya: retos y oportunidades”. Actas de la II Conferencia Internacional de Prevención de Incendios al Sur de Europa. Barcelona. CTFC. http://www.ctfc.es/confeinfor/

Plana E. (2011);  “Integració del risc d’incendis en la planificació forestal estratègica i l’ordenació del territori”. Revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 71-72, 2011 (69-91)

[2] Febleses D.12. Necessitat d’una planificació integral dels riscos naturals, Amenaces A.03. Manca de planificació territorial integral a diferents nivells i entre sectors.

[3] Línia d’actuació 2.1. Impuls a la gestió global del risc d’incendis forestals i l’adaptació de la gestió forestal a l’ecologia del foc.


[5] Altres directrius 8.4. Contingut mínim dels Plans d'ordenació dels recursos forestals:
Els Plans d'ordenació dels recursos forestals contindran, com a mínim, els aspectes determinats en els apartats e), f) i h) de l'article 31 de la Llei de l'Estat 43/2003, de 21 de novembre, de Forests.


[6] Aquest tema s’aborda amb més profunditat al document Veinte años desde los incendios de 1994. ¿Cómo encaramos el futuro?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada