Amb aquest Credo reprenc una nova relació amb el blog que tenia abandonat des de fa molts mesos on ara potser s'hi reflectiran millor els diversos aspectes que conformen la meva vida.
Confio plenament en Déu pare i mare creador de les
dinàmiques que han fet possible les meravelles de l’univers i generador del
misteriós món Terra, cau de vida, origen
de tot i poder dèbil generós i misericordiós. Comunicat als homes com a Déu
dels pobres.
Confio en Jesús-Messies (esperança històrica del seu poble)
ungit per Déu, fill donació total de Déu als homes per abaixar-se a nosaltres i
elevar-nos a Ell. Llum de llum, Déu mateix, la seva Paraula que ens ho diu tot
del mateix Déu.
Proclamo a Jesucrist únic Senyor, perquè en tota la meva
vida i en tota la meva conducta no hi haurà cap més absolut que Jesucrist. Únic
Senyor “nostre” de tots els creients que ens fa a tots els creients iguals.
Crec que Jesucrist és Déu mateix, abaixat del cel, assumint
la condició humana, per a la nostra salvació, per això hem de cercar Déu entre
els homes, reforçant en Ell la nostra confiança per tanta generositat.
Vull seguir Jesucrist, nascut d’una dona pobra i senzilla
que es va oferir a l’acció de l’Esperit per portar el Fill de Déu al món i amb
un pare obrer. Ambdós van criar l’home Jesús de Natzaret que va viure fent el
be i alliberant els oprimits de les seves pròpies esclavituds interiors, de la
opressió del diner i de la dominació dels poders religiosos.
Vull imitar Jesucrist, condemnat pels poders polítics i
religiosos contraris al Regne de Déu, que Ell volia instaurar ja en aquest món
terrenal, a una mort ignominiosa i humiliant.
Confio en Jesucrist rescatat de la mort a la condició divina
per abraçar-nos a tot els humans i fer possible
la nostra pròpia resurrecció en Ell i amb Ell, i en el rescat i salvació
dels humans, en el qual, els creients ens sentim compromesos a participar.
Crec que Jesucrist, l’home que viu la mateixa vida de Déu,
que, perquè es va comprometre amb la nostra història i està indignat amb el sofriment,
jutjarà oprimits i opressors, amb la solidaritat com a mesura.
I creiem que el seu regnat no tindrà fi perquè la injustícia
d’aquest món ha de tenir solució i la tindrà perquè la darrera paraula d’aquesta història no la tinguin els
botxins sinó les víctimes.
Confio en l’Esperit de Déu i del seu Fill, alè sensible que
ens dona vida i força per seguir a Jesús avui i aquí cercant la llibertat i
creant comunitat i per seguir confiant en Ell.
Cerco l’Esperit que parla per la boca dels profetes d’ahir i
d’avui que parlen amb veritat. Un Esperit que podem percebre quan ens buidem de
nosaltres mateixos i del nostre ego per omplir-nos de la caritat i amor que l’Esperit
imprimeix en els nostres cors.
Y, perquè confio en Tu pare, confesso que existeix l’Església,
que no és la cúria romana, sinó l’assemblea poble de Déu que hem estat
convocats per Crist per compartir el seu amor amb tota la humanitat, i en
aquesta missió comptem amb l’Esperit perquè ens ajudi a ser una assemblea en la
pluralitat i en la comunió que sigui expressió i signe del seu amor i de la seva
solidaritat.
Y, perquè confio en Tu i en la comunió dels que t’han seguit
fins al final en l’Església, reconec que ens has banyat en la teva infinita misericòrdia
que lleva les faltes, per més humanament imperdonables que semblin, i que ens
permet renàixer a una vida nova en Crist.
Y, perquè confio en Tu i en la Paraula viva del teu fill ressuscitat,
confio que, a pesar de la mort, mantindrem la nostra identitat per poder viure
i trobar-te definitivament. I aquesta confiança en la vida perenne ens esperona
a seguir treballant en aquest món per donar vida als crucificats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada