Desenvolupament sostenible

Desenvolupament sostenible
Una parella de roquerols han fet niu al Monestir de Vallbona

dilluns, 19 d’agost de 2013

El nostre territori vist des de la Provença

He tornat d'uns pocs dies de passejades pel Departament dels Alps de l'Alta Provença (un dels 83 creats per la Revolució francesa) i un dels cinc departaments que formen la Regió Provença-Alpes- Costa Blava.
Tot i tenir 200 municipis, l'organització política recau en 30 cantons que escullen els 30 polítics integrants del Consell General.
Amb 159.450 habitants i 6.925 km², ingressen per turisme 600 milions d'euros a l'any. El Bages te 176.846 habitants i 1.299 km²..
Els cors que fan bategar l’activitat aquest departament són els Parcs naturals regionals de Luberon i de Verdon i, en menys mesura, el parc natural alpí de Alpes Mercantour.
Un Parc Regional és un hàbitat rural reconegut a nivell nacional pels seus valors patrimonials i paisatgístics, que s’organitza al voltant d’un projecte de col·laboració de desenvolupament sostenible, basat en la protecció i el valor dels seus actius. El territori d'un parc natural regional està classificat per decret del Primer Ministre segons un informe del ministeri de Medi Ambient, per un període màxim de dotze anys, renovable.
He pogut constatar la qualitat de la informació turística articulada en els diversos pols d’atracció, centres d’acollida dels parcs i als principals pobles amb atractius turístics que figuren, per descomptat, a les guies més conegudes de turisme, a les oficines de turisme, als allotjaments i a les webs oficials. Els atractius paisatgístics principals, territori de lavanda (espígol) i els pobles amb encant i història, van de la ma de la promoció i venda dels productes gastronòmics locals que es poden adquirir a les botigues turístiques, a les botigues de poble i a qualsevol casa de pagès.
La cura del territori i del paisatge és el centre estructurador de la política urbanística i ambiental (Aménagement du territoire) però també de les polítiques sectorials agrícoles i turístiques.
El resultat, us país endreçat, sense nyaps urbanístics i amb els entorns rurals atractius. Es poden veure piscines a les cases rurals del voltant dels pobles però sempre mantenint l’estructura de la terra en la que no es descuida la producció primària que, a més de la lavanda, produeix fonamentalment cereals, vinyes i oliveres. Per descomptat en els mercats fixos i ambulants es destaca i promociona el producte local de temporada i de proximitat, fins al punt que en una fleca s’anuncia que el pa està fet amb blat de la comarca.
Els productes, per exemple l’oli, venut en atractives ampolletes que el feien pagar a 10€ el litre i més, no tenen res d’excepcional. Per al meu gust, és molt millor qualsevol oli de Catalunya.
A proposit d’aquest afany per promoure el producte local, recordo la meva odissea de fa quatre anys quan vaig interessar-me per comprar l’oli guanyador del concurs de les Borges Blanques al poble de Bellaguarda. Va resultar una aventura trobar el sindicat agrícola un dissabte a les 12 del migdia, esperar que obrís la Maria que estava comprant a una botiga del poble i desprès de diversos intents, confiar que sortís la factura d’un ordinador que funcionava amb pedals. La Maria va tenir força temps d’informar-me que el 90% de la seva excepcional producció el venien a l’engròs a Itàlia.
La meva tornada des d’Avingon en autopista va servir per tornar-me de cop a la realitat de la nostra política territorial. Després de conduir per una autopista de dos carris (tan sols tres al voltant de Perpinyà) amb un trànsit dens però fluït, en entrar a Catalunya vaig poder conduir amb la tranquil·litat que donen les vies d’alta capacitat d’un país ric. Tres carrils des de la frontera i quatre des de Figueres a Girona amb menys trànsit que a França, però que han servit per allargar uns decennis la concessió que ajuda a assegurar els grans beneficis de la nostrada Caixa Banc.
Retornat a la realitat de la feina quotidiana he pogut constatar que el Consell Comarcal  del Bages intenta, un cop més, posar en marxa un pla comarcal de turisme com els que les hemeroteques han recollit des de fa diversos anys. Ho tornarem a provar ara que no hi ha diners públics, però al menys tampoc els malbaratarem en les polítiques atomitzades dels “clusters” turístics clientelars que muntava la Diputació provincial.
Pel que fa als estímuls a la producció primària, amb coneixement de causa, puc afirmar que un projecte per la implantació d’una activitat productiva de 8 hectàrees per a una nova explotació de vinya i oliveres, haurà de redactar un pla especial urbanístic que, si tot va be, i es recapten a temps tots els informes sectorials, durarà un parell d’anys de tramitació.
En canvi, la tramitació d’una nova granja serà cosa de mesos gràcies a les reformes legals impulsades per la omnipotent indústria de la carn de porc.
Autopistes i granges, són bàsiques en el nostre model català “d’amènagement du territoire”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada