Els mitjans de comunicació s'han fet ressò del fet que la
multinacional australiana Berkeley Resources, ha sol·licitat a la Generalitat permís per
fer prospeccions a la recerca d´urani en
una àrea que abasta l´Alta Segarra i el municipi de La Molsosa.
Hi ha poderosos interessos en la promoció de l’energia
nuclear, amb dos arguments: és més barata que les renovables i és ambientalment
bona perquè no genera emissions de gasos d’efecte hivernacle. Ho desmentirem
resumidament en aquest article.
La primera mentida que cal desvetllar és que l’energia
nuclear no és subvencionada. Ho va ser la seva construcció, i ho és la gestió
dels residus que comporta. Així, l'Empresa Nacional de Residus Radiactius,
ENRESA, estima en 13.000 M€ el cost de la gestió dels residus nuclears durant
les properes dècades.
La suposada rendibilitat econòmica de l'energia nuclear no vol
comptar els costos de tot el cicle de vida, des del caríssim procés d'extracció
amb la mineria de l'urani, el procés del mineral per a assolir l'urani
enriquit, l'immens cost real de les centrals, i la despesa i problema no resolt
que suposen els residus. Però els països que ho promouen, com els Estats Units
o França, en realitat ho consideren part de la inversió pública necessària de
la industria militar, que pretén assolir la supremacia atòmica.
Quant a la reducció de les emissions del CO2, el cicle
nuclear és altament dependent dels combustibles fòssils, més que cap tipus
d'energia renovable, en la construcció dels reactors, l'explotació de l'urani,
la seva transformació, i el seu transport. Aquesta dependència creix a mesura
que davalla la concentració de l'urani en les mines, que seria el cas de les
reserves que es troben a la Catalunya Central i que ja van fracassar en els
intents anteriors, com es comenta en aquest estudi
de J.M. Casas Sabata.
D’altra banda, quan més baixa és la concentració d’urani en
el mineral, més elevat és l’impacte ambiental en la degradació del sòl en els
enormes moviments de terres i en els forats que queden al territori, sense
comptar el cost d’assumir la contaminació provocada.
En el cas de l’urani “català” l’enorme cost energètic de la
seva extracció més el transport i el cost energètic del processament igualaria les
emissions de les nostres centrals nuclears a les d'una central tèrmica de cicle
combinat de potencia equivalent.
Totes les energies renovables produeixen menys CO2 per kW/h
que l'energia nuclear – i cada euro invertit en gestió de la demanda energètica
– en mesures d'eficiència i estalvi – estalvia 7 vegades més CO2 que si
s'inverteix en energia nuclear.
Deu ser per alguna poderosa raó econòmica que Alemanya s’ha
proposat com objectiu arribar al 2050 amb el 100% de l’energia elèctrica
generada per fonts renovables i tancant les nuclears.
Caldria considerar que, si prosperen totes les
autoritzacions sol·licitades, la Catalunya
Central arribaria a tenir 33 parcs eòlics amb una potència
total instal·lada de 547 MW, el que ja suposaria una més que notable
contribució d’aquest territori a la renovació energètica del país.
No és de rebut que, a canvi de qualsevol baga promesa de
llocs de treball, a casa nostra en entestem en provar les solucions obsoletes i
ruïnoses, en comptes d’emprendre decidits el camí de la reducció de la
dependència exterior dels combustibles fòssils a base de millorar l’eficiència
energètica de la ciutat construïda. Un terreny en el qual tan sols a Barcelona,
segons aquest
estudi de ERF, es podria assolir un estalvi de 22.800 M€ amb una inversió
de 3.779 M€ i es podrien generar 55.000 llocs de treball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada