Escalfar-se amb llenya (publicat a Regio7 octubre 2022)

Darrerament, hi ha dos temes recurrents als informatius. El primer són les baralles dialèctiques sobre estratègies per guanyar més independència política, i el segon és el dels preus de l’energia. Els que no volen que es perdi el temps parlant del primer diuen que cal parlar dels “problemes de la gent” i el rovell de l’ou dels problemes de la gent és el preu de l’energia que és també allò que sembla que dispara els preus de tots els productes de la cistella de la compra i alimenta la temuda inflació.  Així que m’he entretingut en fer comparatives de preus per tal tingueu elements per prendre decisions sobre els vostres consums energètics, si és que teniu possibilitats de canviar sense que us costi més el suc que els moixons.

El fet és que es diu que ha pujat molt la compra sistemes de calefacció que fan servir la fusta. Veiem l’evolució dels preus en el darrer any, amb dades fins a l’estiu.

El gas el juliol costava 143€ MW/h, amb un increment en un any del 208%.

L’electricitat que el juliol anava a 300€ MW/h, s’havia incrementat un 246%

El gasoil  a un preu de 1,97€/l, s’havia incrementat en un any un 46%

El pel·let que es pagava en un sac de 15 k a 6,63€, havia pujat un 32%

La llenya d’alzina a 190€ la tona, havia pujat un 31%,

Però els més barat de tot, és la estella forestal que surt de la feina de gestió forestal que fan les ADF que surt per 100€ la tona. Això si, per tenir una caldera d’estella forestal necessites quatre cops més espai que si la caldera fos de gasoil, però et sortirà a la meitat de preu la producció de calor. I és una energia renovable de la qual no es parla gaire.

Aprofitant que encara tinc espai deixeu-me comentar que els països “motors” d’Europa estan molt preocupats, Alemanya pel preu del gas, (que dit sigui de pas, va començar a pujar molt abans de la guerra), tot i que sens dubte, ens ha perjudicat molt als europeus i, curiosament a beneficiat molt als americans del nord perquè ens han venut tot el gas liquat de petroli dels seus pous de “fracking” i d’aquesta forma, les empreses i les administracions que el subvencionen, recuperen amb escreix les pèrdues.

L’altre gran país europeu que te problemes és França, el país més nuclear del món que te la meitat de les seves 69 plantes parades per problemes tècnics estructurals i que necessita importar electricitat d’Alemanya o d’Espanya.

No és un gran consol comprovar que n’hi ha que estan pitjor que nosaltres. Perquè de fet, encara que els problemes de fons de l’escassetat de l’energia no apareguin en els debats del polítics, entre els entesos hi ha serioses preocupacions. Aquests entesos resumeixen la situació amb una frase clarificadora: S’ha acabat l’època dels combustibles fòssils barats. Feia molt anys que es coneixia la situació, i les prediccions de fa cinquanta anys van encertar fins i tot que seria en aquesta dècada quan notaríem la gran davallada.