“Los miembros de la plataforma antidesahucios que se manifiestan en los
domicilios de los políticos practican el nazismo puro”. Ho ha dit la secretària general del Partit Popular, Dolores de
Gospedal.
Tant acarnissament amb els
membres de la PAH només pot ser degut a la por de la creixent simpatia social
del moviment. El partit Popular tem molt més a la revolta social carregada de
legitimitat, que al principal partit de la oposició tan deslegitimat com ell
mateix.
La lluita de la PAH és una lluita
justa, perquè és la lluita de les víctimes del sistema que estan demostrant que
amb la força de la solidaritat “SI ES POT”.
La usura dels bancs va ser el
principal causant de la crisi, i els banquers en són els principals beneficiats.
La immoralitat del marc legal, les clàusules abusives i els procediments
violents que s’han fet servir per fer fora de casa als desnonats, han obert els
ulls a molta gent.
I la gent identifica perfectament
les relacions que hi ha entre banquers que reben milers de milions per mantenir
oberts els negocis ruïnosos de bancs que segueixen engreixant als rics que
s’emporten els diners als paradisos fiscals[1] (La
realitat és més convincent que les paraules buides de polítics sense
credibilitat i la majoria de la gent està obrint els ulls perquè veu com cada
dia que passa els rics són més rics a causa que l’espoli dels pobres i de les
classes mitjanes[2].
La PAH va aconseguir una gran
mobilització democràtica, en mig d’un sistema parlamentari que ha propiciat el trencament
social, la ruïna de moltes famílies, i un dolor immens que porta a molta gent
al límit de la seva capacitat de resistència.
La PAH ha portat al parlament la
proposta de llei més justa necessària dels darrers temps de la democràcia
avalada per un milió i mig de signatures: la Inicilativa Legislativa
Popular
Assenyalar a les persones que
estan impedint que es porti a terme un veritable exercici democràtic d’interès
social, és tan sols identificar els que fan un ús immoral de la delegació del
vot electoral.
Els que ens acusen de nazis són
els que, desesperadament, intenten perpetuar un sistema democràtic que facilita
la corrupció, les portes giratòries entre els polítics i el gran capital i que
ha pervertit el veritable esperit democràtic, provocant l’apatia social que els
permet governar contra la majoria.
Els mandataris del PP, com molts
altres de casa nostra que callen perquè esperen que els hi facin la feina
bruta, tenen por dels que els han pres tot perquè ara ja els hi veiem totes les
vergonyes i no ens poden enganyar més.
Els afectats per la hipoteca
recuperen la vida i l’autoestima encara que no recuperin els diners que els han
robat i que perdin la seva vivenda. Es tornen a sentir dignes i experimenten la
força de la solidaritat i de la
unió. Prenen decisions
a les assemblees de forma veritablement democràtica, pensant en
l’interès de la majoria, i són conscients que estan essent els protagonistes de
la seva història i d’una nova història que possiblement començarà amb un procés
constituent.
[1] 62.000 milions de diner públic per rescatar bancs i 60.000 milions de
beneficies repartits pels bancs en els darrers anys.
[2] Les xifres del darrer
informe FOESSA promogut per Càritas són contundents. La fractura social afecta
ja al 30% de la societat mentre les diferències entre els més pobres i els més
rics també han crescut un 30% amb la crisi que ja tothom reconeix com una gran
estafa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada