Desenvolupament sostenible

Desenvolupament sostenible
Una parella de roquerols han fet niu al Monestir de Vallbona

diumenge, 14 d’octubre de 2012

Regadiu Viu


La fira Ecoviure, celebrada a Manresa del 5 al 7 d'octubre,  va tornar a batre rècord de públic i d'expositors (un centenar). En mig del desastre de les polítiques econòmiques que ens imposen, la esperançadora mostra de vitalitat la impulsen empreses i consumidors que creuen en l’únic futur possible, el de la sostenibilitat.
A la fira vaig se testimoni dels bons resultats assolits pel Projecte Bages, regió verda, on s’han enxarxat empreses i administracions per promoure l’economia verda a la Catalunya Central. Tan de bo tinguin suport i es pugui seguir amb el projecte.
Vaig gaudir d'allò més a la trobada sobre el regadiu de Manresa. La sala es va quedar petita fent costat a la bona feina de l’ERA (espai de recursos agroecològics) que va mostrar la feina feta amb els pagesos del regadiu (presents a la sala).
Les fotografies i el relat de les autores de la feina ens van mostrar els valors i el potencial d'aquest espai que és, en primer lloc, espai productiu, però també natura humanitzada, pulmó verd de Manresa, patrimoni històric i cultural completament viu i espai de lleure per al cos i per a l’esperit.
Queda encara molta feina per fer per tal que aquest regadiu doni de si tot el que podria fer per esdevenir una peça important en el nou model de l’economia sostenible on la producció agroalimentària de temporada i de proximitat és una de les bases de la nova economia.
És un be de Déu per Manresa i la comarca disposar de més de 400 hectàrees de regadiu protegides pel planejament municipal de Manresa i els plans territorials. I no seria possible si regants i administradors no haguessin portat a terme la tasca pacient de mantenir les infraestructures de reg (tot i les deficiències) des de fa tants segles.
Però no ens enganyem, el regadiu està lluny del seu potencial. A ple rendiment podria cobrir el 65% de la demanda anual de patates i hortalisses dels habitants de tota la comarca del Bages però la realitat d'avui dia és que no arriben a la dotzena les explotacions on els pagesos, amb molt d'esforç, viuen del que dóna el regadiu.
La major part del regadiu la ocupen paradoxalment els cultius cerealístics de secà, i per a la major part dels regants, l’ús agrari de les seves parcel·les és una activitat residual.  Si hi afegim que el 75% de les parcel·les tenen menys d'una hectàrea, ja ens podem fer una idea de com és aquest trencaclosques del regadiu manresà.
La manca de suport a les explotacions agràries familiars ha estat un dels problemes endèmics de les polítiques agràries de tots els colors en els darrers anys, que no han abordat, ni la protecció deguda als sòls agrícoles, ni els instruments per facilitar el cultiu i la tinença de la terra en unitats que facin les explotacions més viables per posar-les a disposició dels que voldrien treballar-les. Aquest és el repte més important a assolir per fer productiu el regadiu.
També hi ajudaria la millora del funcionament del sistema de reg amb l’execució dels projectes de millora de la xarxa de distribució que tenen els administradors del regadiu, amb la construcció de dipòsits que facilitarien l’aprofitament d'aquest recurs tan valuós.
D’altra banda, es convenient tenir en compte que l’aigua que circula per la xarxa del regadiu i que no entra als camps i que manté viva la biodiversitat del regadiu “no es perd”. La seva funció és imprescindible per al sistema hídric especialment per a la recàrrega de l’aqüífer . Aquest aqüífer, "Al·luvials de la Depressió central" ( protegit pel Decret 328/88) està sotmès a altes pressions que afecten el seu volum i el seu estat químic.  L'ACA considera imprescindible per a la seva salut el manteniment d'una recàrrega que ha estimat en 0,32 Hm³/any procedent dels sobrants i filtracions dels regadius.
Confiem que no prosperi la proposta de construir els dipòsits de gas de Balsareny amb aigua de la sèquia, perquè hi ha alternatives viables per fer-ho amb aigua depurada, i ens permetin mantenir viu el riu i el regadiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada