La fira Ecoviure, celebrada a Manresa del 5 al 7 d'octubre, va tornar a batre rècord de
públic i d'expositors (un centenar). En mig del desastre de les polítiques
econòmiques que ens imposen, la esperançadora mostra de vitalitat la impulsen
empreses i consumidors que creuen en l’únic futur possible, el de la
sostenibilitat.
A la fira vaig se testimoni dels bons
resultats assolits pel Projecte Bages, regió verda, on s’han enxarxat empreses
i administracions per promoure l’economia verda a la Catalunya Central.
Vaig gaudir d'allò més a la trobada sobre el
regadiu de Manresa. La sala es va quedar petita fent costat a la bona feina de
l’ERA (espai de recursos agroecològics) que va mostrar la feina feta amb els
pagesos del regadiu (presents a la sala).
Les fotografies i el relat de les autores de
la feina ens van mostrar els valors i el potencial d'aquest espai que és, en
primer lloc, espai productiu, però també natura humanitzada, pulmó verd de
Manresa, patrimoni històric i cultural completament viu i espai de lleure per
al cos i per a l’esperit.
Queda encara molta feina per fer per tal que
aquest regadiu doni de si tot el que podria fer per esdevenir una peça
important en el nou model de l’economia sostenible on la producció agroalimentària
de temporada i de proximitat és una de les bases de la nova economia.
És un be de Déu per Manresa i la comarca
disposar de més de 400 hectàrees de regadiu protegides pel planejament
municipal de Manresa i els plans territorials. I no seria possible si regants i
administradors no haguessin portat a terme la tasca pacient de mantenir les
infraestructures de reg (tot i les deficiències) des de fa tants segles.
Però no ens enganyem, el regadiu està lluny
del seu potencial. A ple rendiment podria cobrir el 65% de la demanda anual de
patates i hortalisses dels habitants de tota la comarca del Bages però la
realitat d'avui dia és que no arriben a la dotzena les explotacions on els pagesos, amb molt d'esforç, viuen del que dóna el regadiu.
La major part del regadiu la ocupen
paradoxalment els cultius cerealístics de secà, i per a la major part dels
regants, l’ús agrari de les seves parcel·les és una activitat residual. Si hi afegim que el 75% de les parcel·les
tenen menys d'una hectàrea, ja ens podem fer una idea de com és aquest
trencaclosques del regadiu manresà.
La manca de suport a les explotacions agràries
familiars ha estat un dels problemes endèmics de les polítiques agràries de
tots els colors en els darrers anys, que no han abordat, ni la protecció deguda
als sòls agrícoles, ni els instruments per facilitar el cultiu i la tinença de
la terra en unitats que facin les explotacions més viables per posar-les a
disposició dels que voldrien treballar-les. Aquest és el repte més important a
assolir per fer productiu el regadiu.
També hi ajudaria la millora del funcionament
del sistema de reg amb l’execució dels projectes de millora de la xarxa de
distribució que tenen els administradors del regadiu, amb la construcció de
dipòsits que facilitarien l’aprofitament d'aquest recurs tan valuós.
D’altra banda, es convenient tenir en compte
que l’aigua que circula per la xarxa del regadiu i que no entra als camps i que
manté viva la biodiversitat del regadiu “no es perd”. La seva funció és
imprescindible per al sistema hídric especialment per a la recàrrega de l’aqüífer . Aquest aqüífer, "Al·luvials de la
Depressió central" ( protegit pel Decret 328/88) està sotmès a altes
pressions que afecten el seu volum i el seu estat químic. L'ACA considera imprescindible per a la seva salut el manteniment d'una recàrrega que ha estimat en 0,32 Hm³/any procedent dels sobrants i
filtracions dels regadius.
Confiem que no prosperi la proposta de
construir els dipòsits de gas de Balsareny amb aigua de la sèquia, perquè hi ha
alternatives viables per fer-ho amb aigua depurada, i ens permetin mantenir viu
el riu i el regadiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada