50.000 ha cremades al País Valencià són una ferida molt greu
en el territori. Per més que el conseller Castellano s’esforci ara en donar
explicacions a posteriori, Yotube
mostra el seu cofoisme un més abans dels focs quan defensava que la disminució
de pressupostos no minvaria el que ell considerava una política exemplar
avalada per les estadístiques.
No ens poden enganyar, els incendis s’apaguen a l’hivern amb
polítiques que incentiven la gestió forestal preventiva. I a casa nostra també
sabem que si es donen diversos incendis alhora, en dies crítics de vent i calor o en massissos
de difícil accessibilitat, ni els professionals més ben preparats, ni els
voluntaris més entregats, ni els mitjans més sofisticats poden impedir els
grans focs devastadors Ho acabem de comprovar a l nord del país.
A Catalunya, desprès del gran incendi de l'Empordà ja ens acostem a les xifres del país veí, però per més be que ho facin els professionals i els voluntaris en l'extinció, no ens en sortirem. No es fa prevenció i ho corroboren les dades dels agents rurals que afirmen que el 66% de la inversió en les partides de millora i
manteniment de boscos es concentra en els recursos esmerçats en la campanya contra els incendis, i aquest
no és el camí. Però no és només una qüestió de diners.
“Els incendis forestals es comporten mitjançant patrons
lògics, previsibles i modelables. El coneixement d’aquests patrons per part
dels diferents agents implicats permetrà racionalitzar el debat sobre els
incendis forestals reconduint-lo cap a aquells aspectes millorables en el marc
d’una política integrada de gestió del risc d’incendis, que contempli les
diferents activitats que es desenvolupen al territori”[1]. I
als nostre país hi ha els equips que són la millor referència internacional en
aquesta investigació aplicada.
Aquest coneixement es pot aplicar als instruments de
planificació territorial forestal com són els Plans d’ordenació dels recursos
forestals (PORF), que són l’equivalent forestal dels plans parcials territorials que ordenen l'urbanisme.
Però van passant els anys i els governs i no s’aprova ni el
Pla general de política forestal ni aquests PORF.
Perquè són importants aquests plans?. Perquè en un país en
el qual els boscos no són rendibles, els diners públics (que sempre han estat
escassos i molt més en aquest temps) cal
aplicar-los on els rendiments de la gestió forestal aportin una més elevada
probabilitat de frenar els grans incendis forestals i els seus efectes.
L’exemple de les franges de protecció de les urbanitzacions ens
ajudarà a comprendre el problema. En un article d’opinió recent, l’esforçat alcalde de
Sant Salvador de Guardiola ens explicava el viacrucis que ha patit per arribar
a complir la legislació miop que obliga a les urbanitzacions a disposar d’una
franja de 25 metres de vegetació reduïda al seu voltant de forma obligatòria i
indiscriminada, sense resoldre els greus problemes pràctics que dificulten
enormement la seva aplicació. Però el pitjor de tot és que els que hem viscut
grans incendis desfermats com el d'aquests dies a l'Empordà, sabem que aquests esforços, davant d’un gran foc no poden ser veritablement efectius.
No obstant, també sabem que els gran incendis que han arrasat
anteriorment la Catalunya Central, han estat impulsats per vents de ponent o
per marinades i aquestes situacions sinòptiques meteorològiques proporcionen
uns definits patrons de comportament a cada massís. Amb l’anàlisi d’aquest
patrons de comportament s’identifiquen els llocs (colls, carenes, vessants...)
que esdevenen els punts estratègìcs per evitar que un incendi menor, canviï
d’escala i passi a ser un gran incendi forestal (més de 500ha), que serà
incontrolable per més mitjans professionals i voluntaris que hi posem.
Ens cal fer aquesta mena de plans que continguin aquests
anàlisis dels patrons de comportament, per concentrar les ajudes a la gestió
forestal (gestió mecànica amb aprofitament energètic de la biomassa, pastures,
cremes controlades...) en les posicions on tàcticament siguin més convenients.
En aquest govern com en els governs passats, les decisions que es prenen i es deixen de prendre en política
forestal, no van per aquest camí.
De fet, aquest és el problema de l’hivern que es manifesta a
l’estiu, però el més greu de tot és que la manca de visió estratègica i de recursos en la
política forestal i energètica està impedint que els esforços de la gent del
territori, com les Agrupacions de Defensa Forestal i els propietaris compromesos en impulsar l’aprofitament
energètic de la biomassa, facin absolutament inútils les reunions dels experts.
Només s’escolten els seus d’experts, com passa amb els que
prediquen més i més retallades per sortir d’aquest forat. Fins quan resistirem cremats
i socarrimats?
[1] Aquesta va ser una de les
conclusions a les que varem arribar els participants a la II Conferència
internacional sobre estratègies de prevenció d’incendis al sud d’Europa a l’any
2005.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada