Desenvolupament sostenible

Desenvolupament sostenible
Una parella de roquerols han fet niu al Monestir de Vallbona

dimarts, 17 de juliol de 2012

Les retallades abranden el territori


50.000 ha cremades al País Valencià són una ferida molt greu en el territori. Per més que el conseller Castellano s’esforci ara en donar explicacions a posteriori, Yotube mostra el seu cofoisme un més abans dels focs quan defensava que la disminució de pressupostos no minvaria el que ell considerava una política exemplar avalada per les estadístiques.
No ens poden enganyar, els incendis s’apaguen a l’hivern amb polítiques que incentiven la gestió forestal preventiva. I a casa nostra també sabem que si es donen diversos incendis alhora, en dies crítics de vent i calor o en massissos de difícil accessibilitat, ni els professionals més ben preparats, ni els voluntaris més entregats, ni els mitjans més sofisticats poden impedir els grans focs devastadors Ho acabem de comprovar a l nord del país.
A Catalunya, desprès del gran incendi de l'Empordà ja ens acostem a les xifres del país veí, però per més be que ho facin els professionals i els voluntaris en l'extinció, no ens en sortirem. No es fa prevenció i ho corroboren les dades dels agents rurals que afirmen que el 66% de la inversió en les partides de millora i manteniment de boscos es concentra en els recursos esmerçats en la campanya contra els incendis, i aquest no és el camí. Però no és només una qüestió de diners.
“Els incendis forestals es comporten mitjançant patrons lògics, previsibles i modelables. El coneixement d’aquests patrons per part dels diferents agents implicats permetrà racionalitzar el debat sobre els incendis forestals reconduint-lo cap a aquells aspectes millorables en el marc d’una política integrada de gestió del risc d’incendis, que contempli les diferents activitats que es desenvolupen al territori”[1]. I als nostre país hi ha els equips que són la millor referència internacional en aquesta investigació aplicada.
Aquest coneixement es pot aplicar als instruments de planificació territorial forestal com són els Plans d’ordenació dels recursos forestals (PORF), que són l’equivalent  forestal dels plans parcials territorials que ordenen l'urbanisme.
Però van passant els anys i els governs i no s’aprova ni el Pla general de política forestal ni aquests PORF.
Perquè són importants aquests plans?. Perquè en un país en el qual els boscos no són rendibles, els diners públics (que sempre han estat escassos i molt més en aquest temps)  cal aplicar-los on els rendiments de la gestió forestal aportin una més elevada probabilitat de frenar els grans incendis forestals i els seus efectes.
L’exemple de les franges de protecció de les urbanitzacions ens ajudarà a comprendre el problema. En un article d’opinió recent, l’esforçat alcalde de Sant Salvador de Guardiola ens explicava el viacrucis que ha patit per arribar a complir la legislació miop que obliga a les urbanitzacions a disposar d’una franja de 25 metres de vegetació reduïda al seu voltant de forma obligatòria i indiscriminada, sense resoldre els greus problemes pràctics que dificulten enormement la seva aplicació. Però el pitjor de tot és que els que hem viscut grans incendis desfermats com el d'aquests dies a l'Empordà, sabem que aquests esforços, davant d’un gran foc no poden ser veritablement efectius.
No obstant, també sabem que els gran incendis que han arrasat anteriorment la Catalunya Central, han estat impulsats per vents de ponent o per marinades i aquestes situacions sinòptiques meteorològiques proporcionen uns definits patrons de comportament a cada massís. Amb l’anàlisi d’aquest patrons de comportament s’identifiquen els llocs (colls, carenes, vessants...) que esdevenen els punts estratègìcs per evitar que un incendi menor, canviï d’escala i passi a ser un gran incendi forestal (més de 500ha), que serà incontrolable per més mitjans professionals i voluntaris que hi posem.
Ens cal fer aquesta mena de plans que continguin aquests anàlisis dels patrons de comportament, per concentrar les ajudes a la gestió forestal (gestió mecànica amb aprofitament energètic de la biomassa, pastures, cremes controlades...) en les posicions on tàcticament siguin més convenients.
En aquest govern com en els governs passats, les decisions que es prenen i es deixen de prendre en política forestal, no van per aquest camí.
De fet, aquest és el problema de l’hivern que es manifesta a l’estiu, però el més greu de tot és que la manca de visió estratègica i de recursos en la política forestal i energètica està impedint que els esforços de la gent del territori, com les Agrupacions de Defensa Forestal i els propietaris compromesos en impulsar l’aprofitament energètic de la biomassa, facin absolutament inútils les reunions dels experts.
Només s’escolten els seus d’experts, com passa amb els que prediquen més i més retallades per sortir d’aquest forat. Fins quan resistirem cremats i socarrimats?

[1] Aquesta va ser una de les conclusions a les que varem arribar els participants a la II Conferència internacional sobre estratègies de prevenció d’incendis al sud d’Europa a l’any 2005.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada