Desenvolupament sostenible

Desenvolupament sostenible
Una parella de roquerols han fet niu al Monestir de Vallbona

dimecres, 14 de desembre de 2011

Viure simplement perquè altres puguin simplement viure

La fam al món i la pobresa que ja afecta el 20% dels catalans, tenen les mateixes causes. La bombolla immobiliària i la crisi financera han estat causades per la cobdícia dels especuladors i els que manipulen als governants, que els hi deixen les mans lliures, i per aquells beneficiats per un repartiment cada cop més injust dels guanys del creixement.
Sota el “mantra” neo-lliberal de la supremacia del mercat, ens han convençut que la prosperitat s'aconsegueix amb el consum de bens materials. Per estimular la compra, necessària o inútil, ens ofereixen el crèdit, que ha estat el gran negoci per als especuladors i és avui la nostra llosa; i ens inciten, amb la publicitat, a canviar constantment el que comprem per estar al nivell dels referents socials. Però la satisfacció de la compra és efímera i ens torna a deixar buits, delitosos de novetats.
L'èxit del consumisme com a motor perpetu del creixement és precisament el seu fracàs en aconseguir la satisfacció personal duradora. Per renovar la seva oferta de productes i no aturar el creixement constant que mou el capitalisme, tenim la innovació, tan se val que aquesta es dediqui a productes superflus, amb obsolescència programada, o que serveixi per incrementar la productivitat. El seu resultat serà el mateix, es produirà més, consumint cada cop més recursos naturals i energia i necessitant menys ma d'obra. Els treballadors sobrants engreixaran les llistes dels aturats.
Mentre al primer món creixen les víctimes del sistema que ha engendrat la opulència, en els països emergents, el creixement capitalista, que serveix per satisfer necessitats elementals d'una part de població que lentament va sortint de la pobresa, ja està implantant a gran velocitat el seu mecanisme pervers del consumisme en les creixents classes mitjanes.
El resultat ambiental de tot plegat és descoratjador. Els recursos naturals s'encareixen perquè disminueixen els estocs, i per la cobdícia sense límits dels especuladors. La contaminació creix sense aturador, fent desaparèixer els ecosistemes i les especies a un ritme esfereïdor, al mateix ritme que s'escalfa l'atmosfera sense que els dirigents mundials, que aquests dies s'han reunit a Durban, siguin capaços de renunciar als egoismes nacionals dels països que més han contribuït a la situació actual.
Cal trobar el camí de la “prosperitat sense creixement”. Aquest és el títol del llibre de Tim Jackson publicat per Icaria fa pocs dies. L’autor, Comissionat pel Desenvolupament Sostenible al Regne Unit, proposa un nou model d'economia ecològica per a la sostenibilitat que limiti la publicitat i els mecanismes perversos que ens retenen en la “gàbia de ferro del consumisme”. Una economia que produeixi bens necessaris, duradors i de baix consum de materials i d'energia, que afavoreixi l'equitat social, que reparteixi el temps de treball i que fixi límits ecològics a la producció.
Tim Jackson proposa que s'inverteixi en “economia verda”, eficiència energètica d'edificis, transport públic i altres bens públic com el manteniment dels ecosistemes i el foment del treball social de base comunitària: la cura de la dependència, alimentació sana, salut, educació comunitària, manteniment i reparació. Per a aquesta economia calen inversions públiques que s’han d’acompanyar de polítiques que afavoreixin la producció i el comerç local i els productes durables, sostenibles i justos.
Per disposar de recursos públics, cal una reforma fiscal socialment justa que gravi la contaminació i els més rics i que imposi taxes a les especulacions financeres. Per fer possible aquest nou model de desenvolupament, ens diu Jackson, això és imprescindible.
El llibre proporciona exemples de mesures governamentals exitoses, que en diversos llocs han anat en aquesta direcció i destaca el paper dels moviments socials, com les “ciutats per a la transició” que assagen ja avui un nova forma de viure sense ambicionar la opulència i preparant-nos per a un futur en el qual siguem capaços de viure amb una frugalitat justa, no amb la misèria imposada que els neo-lliberals propugnen.
El canvi de valors en els nostres comportaments socials és imprescindible. Per aquesta raó vull destacar la labor de les persones i entitats que s'esforcen en promoure la solidaritat, però no em puc estar de dir que desconfio dels que fan ostentació de la seva generositat, aportant les engrunes dels guanys acumulats amb negocis de productes de luxe, com una forma de prestigiar la seva bondat. Aquest comportament contradiu el passatge evangèlic en el qual Jesús critica la caritat dels rics i lloa l'ofrena de la vídua pobra (Lluc 21, 1-4).
Ens caldrà austeritat i solidaritat per viure, com deia Gandhi, amb simplicitat, per tal de que altres, la majoria, simplement puguin viure. Però no hi podrem arribar si ens oblidem de la justícia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada