“Rehabilita Manresa” la prioritat per al dia després de les eleccions

L’equip de govern resultant de les eleccions haurà de continuar la tramitació del POUM i començar l’execució de les seves propostes. Un POUM que ha fet una feina de diagnosi eficient i que ha deixat clar que, en l’escenari demogràfic mitjà, si la ciutat es compromet a reduir el percentatge de pisos buits del 21% actual al 17%, el 2030 tan sols faria falta construir pocs centenars d’habitatges i que “considera que caldrà concentrar les polítiques d’habitatge en la mobilització del parc d’habitatges vacants, això és en la rehabilitació i millora del parc existent”.

Quant a la rehabilitació dels habitatges es diu que “pràcticament el 10% dels habitatges de Manresa es considera que té un estat deficient” i es rebla el clau quan s’afirma que “s’estimen en 586 el nombre d’habitatges ruïnosos o amb condicions d’habitabilitat des de no aptes a no apropiades”.

El POUM en la seva memòria social d’habitatge posa damunt la taula que 2000 famílies manresanes tenen problemes greus per pagar el lloguer o la hipoteca i que els habitatges de protecció oficial, destinats a la venda o el lloguer no són la solució per aquestes famílies donat que la gran majoria dels demandants tenen ingressos inferiors als 1000€ emnsuals. Malgrat aquesta clara diagnosi, les concrecions, llevat de les normatives, es deixen per al futur pla d’habitatge que caldrà redactar de nou.

El mateix document urbanístic aprovat conté una memòria econòmica en la qual es concreten les previsions d’inversions amb càrrec exclusivament a les arques municipals, un cop l’ajuntament pugui tornar a endeutar-se, per al primer sexeni de vigència del pla urbanístic en propostes de vialitat, espais lliures, equipaments  o camins, per un total de 15.046.776€.

Una part dels nous ingressos que l’ajuntament espera recaptar corresponen al 10% de l’aprofitament dels polígons d’actuació urbanística i plans de millora urbana que en un nombre prudent (19 sobre 115) es preveu que es duguin a terme també en el primer sexeni. Aquests plans comportaran aprofitaments privats en forma de construcció o ampliació d’habitatges i locals.

La proposta que segueix, “Rehabilita Manresa” (detallada en el quadre adjunt) podria ser el nucli del nou Pla d’habitatge per canviar les prioritats d’inversió. El primer objectiu rehabilitar el 80% dels pisos declarats inhabitables que necessiten una àmplia remodelació amb un cost que situem entorn dels 10.000€/habitatge (l’Agència d’Habitatge considera que el 2011 el cost mig de les rehabilitacions va ser entorn de 6.000€). Considerem una subvenció pública del 50% donat l’elevat interès social d’aquestes actuacions en un barri degradat com el barri antic i amb propietaris sovint insolvents per executar-les. En segon lloc entrarien en el pla de rehabilitació el 50% de la resta dels habitatges que el POUM ha detectat que cal rehabilitar. Aquí mantenim la subvenció al 35% que és el que actualment concedeix (quan no es retallen les partides) l’Agència d’Habitatge. El cost de les ajudes públiques d’aquest pla és de 5.352.263€.

Segons l’Informe “Rehabilitaciód’edificis, un motor per recuperar l’activitat en un sector en crisi profunda”[1] publicat per PIMEC el desembre de 2014, una inversió pública entorn de 5 Milions d’euros en rehabilitació comportaria una inversió total de 13 Milions i una generació de 200 llocs de treball. L’Informe de PIMEC mostra com els estalvis en ajudes públiques a les persones ocupades, les cotitzacions i impostos generats superen en còmput global el total subvencions que incentiven el pla. Unes ajudes que, ni que fossin aportades íntegrament a càrrec dels pressupostos de l’ajuntament, estarien plenament justificades amb una prioritat molt més elevada que cap de les actuacions programades a la memòria d’inversions municipals del sexeni que preveu el POUM.

Rehabilitació habitatges Manresa	Habitatges	Cost/habit	Inversió	Subvenció
80% dels Habitatges ruïnosos 50% subvenció	478	10.000 €	4.776.000 €	2.388.000 €
50% de resta habitatges deficients (3.769) 35% subvenció	1.646	5.000 €	8.228.500 €	2.879.975 €
Total inversió pública			13.004.500 €	5.267.975 €
	Llocs de treball			Estalvis per administració
Llocs de treball creats a 38/1 M€ Segons informe PIMEC	200
Estalvis per l'administració (informe PIMEC): cotitzacions SS i impostos, ajudes estalviades (1,016€/ 1€ subvencionat)				5.352.263 €

“Rehabilita Manresa”, per tal de completar la seva dimensió social, hauria de poder seleccionar i formar a les persones ocupades en la rehabilitació de cases que podrien ser allotjades pels propietaris compromesos a cobrar un lloguer social a canvi de les ajudes públiques rebudes.

Iniciatives com la de “masoveria urbana” de Càritas són d’agrair, però no han de servir d’excusa perquè el futur equip de govern deixi d’emprendre decididament un pla de rehabilitació necessari i rendible socialment i econòmica, tant si l’impulsa sol o com si ho fa amb altres instàncies de govern. Un pla que la ciutat i el seu pla urbanístic demanden a crits per sortir de la ruïna física i econòmica.

Quant al finançament, es pot comptar amb els bancs, que mantenen 758 pisos buits per especular, no paguen els impostos, ni a les comunitats de propietaris, ni compleixen el deure de conservació pel qual l’administració els podria imposar sancions (a més de les multes que el consistori actual sembla decidit a seguir tramitant). Aquests bancs que cobren els 11 M€ en deute (el 2015) que paguem amb els nostres impostos i que reben diner a un interès molt baix del Banc Europeu, poden finançar sense interessos, un pla que pot ajudar-los a expiar part dels seus pecats.

---

[1] L’informe PIMEC contempla una subvenció del 50% del cost de la rehabilitació

Justícia i dret a l’habitatge

El tribunal de justícia europeu, una vegada més, ha donat a la raó a la PAH amb una sentencia que estableix que l’actual legislació hipotecària espanyola viola els drets fonamentals de les persones. Aquesta llei aprovada pels defensors del bancs, és totalment contrària a la Iniciativa Legislativa Popular que va presentar la PAH avalada per un milió i mig de signatures que pretenia aconseguir la dació en pagament coma forma de quedar lliure dels deutes hipotecaris.

D’altra banda, el proper dia 19 de setembre, tres famílies hauran de respondre a la citació que els ha fet un jutge per formar part del col·lectiu que vàrem fer possible l’alliberament d’un bloc de pisos al C/ Girona que son propietat del SAREB , el banc dolent construït amb diners públics que acumula pisos per vendre’ls als inversors dels fons voltors especuladors, en el qual viuen avui 41 persones que no han pogut veure satisfet el seu dret a l’habitatge amb els recursos de les administracions públiques, ni els de la Generalitat ni els de l’ajuntament.

Quina paradoxa de la justícia!. De fet no és cap paradoxa, és una realitat crua del sistema neo-lliberal que desregula la circulació del capital financer, rebaixa la pressió fiscal sobre les grans  fortunes, indulta a corruptes i corruptors, mentre colpeja amb tot el pes de la llei injusta les classes populars i els que es rebel·len contra aquesta situació.

On queda doncs la JUSTICIA?

Per respondre a aquesta qüestió us proposem un punt de vista diferent del dels diputats que  fan les lleis o dels lletrats que apliquen aquestes lleis; el punt de vista dels que pateixen la injustícia i lluiten pel seus drets.

Per descomptat, respondre la pregunta des d’aquesta perspectiva, no és cap novetat històrica. Si ens remuntem, per exemple a la tradició bíblica, el llibre més llegit del món ens descriu un Déu que vetlla constantment perquè sigui efectiu el dret i la justícia; i els profetes, fins arribar a Jesús de Natzaret, són, en primera persona i pagant sovint amb la seva pròpia vida, els que denuncien les injustícies que pateix el poble a mans dels seus opressors.

El llibre del Corà també es refereix a aquesta qüestió de la falta de justícia: Aquestes paraules s’atribueixen al profeta: “Cuideu-vos de la injustícia,... doncs  la injustícia serà obscuritat el dia del Judici”.

Tant a orient com a occident hi ha un sentit moral de la justícia (vist des de les injustícies de les quals són víctimes els essers humans) que està per damunt de les lleis i que s’ha plasmat en els drets humans.

Però si no us convenç una perspectiva religiosa o ètica, us proposo una visió sobre filosofia del dret ben actual: Reyes Mate en el Tratado de la injusticia, Anthropos, Barcelona, 2011, reivindica la necessitat de repensar la justícia i el dret des de l’experiència de la injustícia.

Justament això, alliberament de les injustícies, és el que expliquen en Mohamed i la Rachida:

“Vivimos con nuestros tres hijos de 3, 8 i 11 años en el segundo piso del bloc de l’Obra Social de la PAHC al C/ Girona, es un piso justito, de dos habitaciones pero con mucha claridad con dos balcones. Estamos aquí desde que, gracias a la PAHC conseguimos la dación en pago libres de deuda de nuestro piso de la calle Santa Llúcia; Era un piso oscuro en una casa que tiene casi 200 años. Cuando la quisimos reformar no nos dejaron porque se tiene que hacer la calle más ancha”.

La majoria de cases del mateix cantó del carrer no es poden reformar perquè estan afectades pel planejament urbanístic. Aquest fet ajuda a la degradació del barri. Aquesta família, a més de l’extorsió del banc, van patir el robatori de tot el seu patrimoni i estalvis.

Aquesta parella creu que La PAHC els ha donat esperança: La PAHC es como una gran familia donde unos nos ayudamos a otros. Ahora vivimos mucho mejor. Antes todos estábamos mal. También los niños han tenido problemas en los estudios. Ara, el Mohamed i la Rachida participen activament en la organització i repartiment de les tasques comuns de la dotzena de famílies que viuen al bloc.

En total són 23 adults i 18 nens en aquest bloc. Una dotzena d’històries d’alliberament com les del Mohamed i la Rachida que no tenien ingressos en el moment d’entrar al bloc ocupat. Per a ells, el sistema no te cap solució. Per a moltes famílies el sistema te solucions indignes com ara un lloguer “social” de 300€ per a una família amb tres fills que ingressa al mes una ajuda de poc més de 600€.

En aquestes condicions esdevé absolutament legitimada l’acció de desobediència civil d’ocupar l’edifici abandonat d’un banc rescatat amb diners públics per acabar amb una injustícia perpetrada pels banquers i legalitzada pels seus còmplices: els governants, que es resisteixen, una vegada i una altra, a escoltar el clamor popular per fer veritable JUSTÍCIA.