Nadal d’esperança en el dret i la justícia

Vull compartir amb vosaltres una lectura que te molt més sentit fora de les litúrgies buides de molts temples.

Aquest text del profeta Isaïes 9 1-6, que es llegeix a la missa del gall, m’ha fet reviure l’esperança del Nadal que visc des de la PAHC.

1 El poble que caminava en la fosca oprimit pels banquers i polítics capitalistes

ha vist una gran llum;

una llum ha resplendit

per als qui vivien

al país tenebrós.

2 Tu, Senyor, els has multiplicat,

els has omplert

d'una alegria immensa.

S'alegren davant teu

com la gent a la sega, quans signen una dació en pagament

com els vencedors

que es reparteixen el botí. I aconsegueixen un lloguer social

3 El jou que els afeixugava,

la barra que duien a l'espatlla,

el garrot del seu opressor,

tot ho has trossejat

com el dia de Madian. Des de que han deixat de plorar lluitant a la PAH

4 Les botes dels soldats

que sotraguejaven la terra o dels policies que els amenacen

i els mantells rebolcats en la sang, de les persones que han estat conduïdes a la mort

tot crema alhora, el foc ho devora. El foc de la lluita popular

5 Perquè ens ha nascut un infant,

ens ha estat donat un fill

que porta a l'espatlla

la insígnia de sobirà.

Aquest és el seu nom:

«Conseller prodigiós», «Déu heroi»,

«Pare per sempre»,

«Príncep de pau».

6 Estendrà arreu la sobirania, arrabassada per fi als explotadors del poble

i la pau no tindrà fi.

Assegut al tron de David,

establirà i refermarà el seu regne

sobre el dret i la justícia,

des d'ara i per sempre.

Això és el que farà

l'amor ardent del Senyor de l'univers. Arrelant als nostres cors, contagiant als nostres germans, vivint aquest amor en la lluita solidària.

Avui podem renovar l’esperança en que el Mal que ha convertit el capitalisme en una religió arrelada en molts cors que han acabat donant culte el Déu diner, no tindrà la última paraula. Avui podem recordar que aquest infant que ens du un missatge de pau, també ens convida a la lluita, com ho va fer ell en la seva vida entregada als pobres, repartint dignitat i alliberament als oprimits i als maltractats pel dolor i la marginació.

El nen nascut avui va ser el que al final va acabar morint i triomfant sobre la mort per mostrar-nos que el Mal  no tindrà la darrera paraula.

Que Assegut al tron de David establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia.

Manresa, Nadal 2014

Justícia i dret a l’habitatge

El tribunal de justícia europeu, una vegada més, ha donat a la raó a la PAH amb una sentencia que estableix que l’actual legislació hipotecària espanyola viola els drets fonamentals de les persones. Aquesta llei aprovada pels defensors del bancs, és totalment contrària a la Iniciativa Legislativa Popular que va presentar la PAH avalada per un milió i mig de signatures que pretenia aconseguir la dació en pagament coma forma de quedar lliure dels deutes hipotecaris.

D’altra banda, el proper dia 19 de setembre, tres famílies hauran de respondre a la citació que els ha fet un jutge per formar part del col·lectiu que vàrem fer possible l’alliberament d’un bloc de pisos al C/ Girona que son propietat del SAREB , el banc dolent construït amb diners públics que acumula pisos per vendre’ls als inversors dels fons voltors especuladors, en el qual viuen avui 41 persones que no han pogut veure satisfet el seu dret a l’habitatge amb els recursos de les administracions públiques, ni els de la Generalitat ni els de l’ajuntament.

Quina paradoxa de la justícia!. De fet no és cap paradoxa, és una realitat crua del sistema neo-lliberal que desregula la circulació del capital financer, rebaixa la pressió fiscal sobre les grans  fortunes, indulta a corruptes i corruptors, mentre colpeja amb tot el pes de la llei injusta les classes populars i els que es rebel·len contra aquesta situació.

On queda doncs la JUSTICIA?

Per respondre a aquesta qüestió us proposem un punt de vista diferent del dels diputats que  fan les lleis o dels lletrats que apliquen aquestes lleis; el punt de vista dels que pateixen la injustícia i lluiten pel seus drets.

Per descomptat, respondre la pregunta des d’aquesta perspectiva, no és cap novetat històrica. Si ens remuntem, per exemple a la tradició bíblica, el llibre més llegit del món ens descriu un Déu que vetlla constantment perquè sigui efectiu el dret i la justícia; i els profetes, fins arribar a Jesús de Natzaret, són, en primera persona i pagant sovint amb la seva pròpia vida, els que denuncien les injustícies que pateix el poble a mans dels seus opressors.

El llibre del Corà també es refereix a aquesta qüestió de la falta de justícia: Aquestes paraules s’atribueixen al profeta: “Cuideu-vos de la injustícia,... doncs  la injustícia serà obscuritat el dia del Judici”.

Tant a orient com a occident hi ha un sentit moral de la justícia (vist des de les injustícies de les quals són víctimes els essers humans) que està per damunt de les lleis i que s’ha plasmat en els drets humans.

Però si no us convenç una perspectiva religiosa o ètica, us proposo una visió sobre filosofia del dret ben actual: Reyes Mate en el Tratado de la injusticia, Anthropos, Barcelona, 2011, reivindica la necessitat de repensar la justícia i el dret des de l’experiència de la injustícia.

Justament això, alliberament de les injustícies, és el que expliquen en Mohamed i la Rachida:

“Vivimos con nuestros tres hijos de 3, 8 i 11 años en el segundo piso del bloc de l’Obra Social de la PAHC al C/ Girona, es un piso justito, de dos habitaciones pero con mucha claridad con dos balcones. Estamos aquí desde que, gracias a la PAHC conseguimos la dación en pago libres de deuda de nuestro piso de la calle Santa Llúcia; Era un piso oscuro en una casa que tiene casi 200 años. Cuando la quisimos reformar no nos dejaron porque se tiene que hacer la calle más ancha”.

La majoria de cases del mateix cantó del carrer no es poden reformar perquè estan afectades pel planejament urbanístic. Aquest fet ajuda a la degradació del barri. Aquesta família, a més de l’extorsió del banc, van patir el robatori de tot el seu patrimoni i estalvis.

Aquesta parella creu que La PAHC els ha donat esperança: La PAHC es como una gran familia donde unos nos ayudamos a otros. Ahora vivimos mucho mejor. Antes todos estábamos mal. También los niños han tenido problemas en los estudios. Ara, el Mohamed i la Rachida participen activament en la organització i repartiment de les tasques comuns de la dotzena de famílies que viuen al bloc.

En total són 23 adults i 18 nens en aquest bloc. Una dotzena d’històries d’alliberament com les del Mohamed i la Rachida que no tenien ingressos en el moment d’entrar al bloc ocupat. Per a ells, el sistema no te cap solució. Per a moltes famílies el sistema te solucions indignes com ara un lloguer “social” de 300€ per a una família amb tres fills que ingressa al mes una ajuda de poc més de 600€.

En aquestes condicions esdevé absolutament legitimada l’acció de desobediència civil d’ocupar l’edifici abandonat d’un banc rescatat amb diners públics per acabar amb una injustícia perpetrada pels banquers i legalitzada pels seus còmplices: els governants, que es resisteixen, una vegada i una altra, a escoltar el clamor popular per fer veritable JUSTÍCIA.

La por està canviant de bàndol

“Los miembros de la plataforma antidesahucios que se manifiestan en los domicilios de los políticos practican el nazismo puro”. Ho ha dit la secretària general del Partit Popular, Dolores de Gospedal.

Tant acarnissament amb els membres de la PAH només pot ser degut a la por de la creixent simpatia social del moviment. El partit Popular tem molt més a la revolta social carregada de legitimitat, que al principal partit de la oposició tan deslegitimat com ell mateix.

La lluita de la PAH és una lluita justa, perquè és la lluita de les víctimes del sistema que estan demostrant que amb la força de la solidaritat “SI ES POT”.

La usura dels bancs va ser el principal causant de la crisi, i els banquers en són els principals beneficiats. La immoralitat del marc legal, les clàusules abusives i els procediments violents que s’han fet servir per fer fora de casa als desnonats, han obert els ulls a molta gent.

I la gent identifica perfectament les relacions que hi ha entre banquers que reben milers de milions per mantenir oberts els negocis ruïnosos de bancs que segueixen engreixant als rics que s’emporten els diners als paradisos fiscals[1] (La realitat és més convincent que les paraules buides de polítics sense credibilitat i la majoria de la gent està obrint els ulls perquè veu com cada dia que passa els rics són més rics a causa que l’espoli dels pobres i de les classes mitjanes[2].

La PAH va aconseguir una gran mobilització democràtica, en mig d’un sistema parlamentari que ha propiciat el trencament social, la ruïna de moltes famílies, i un dolor immens que porta a molta gent al límit de la seva capacitat de resistència.

La PAH ha portat al parlament la proposta de llei més justa necessària dels darrers temps de la democràcia avalada per un milió i mig de signatures: la Inicilativa Legislativa Popular per la dació en pagament i pel lloguer social, que ara el PP es vol carregar abusant de la seva majoria parlamentària.

Assenyalar a les persones que estan impedint que es porti a terme un veritable exercici democràtic d’interès social, és tan sols identificar els que fan un ús immoral de la delegació del vot electoral.

Els que ens acusen de nazis són els que, desesperadament, intenten perpetuar un sistema democràtic que facilita la corrupció, les portes giratòries entre els polítics i el gran capital i que ha pervertit el veritable esperit democràtic, provocant l’apatia social que els permet governar contra la majoria.

Els mandataris del PP, com molts altres de casa nostra que callen perquè esperen que els hi facin la feina bruta, tenen por dels que els han pres tot perquè ara ja els hi veiem totes les vergonyes i no ens poden enganyar més.

Els afectats per la hipoteca recuperen la vida i l’autoestima encara que no recuperin els diners que els han robat i que perdin la seva vivenda. Es tornen a sentir dignes i experimenten la força de la solidaritat i de la unió. Prenen decisions  a les assemblees de forma veritablement democràtica, pensant en l’interès de la majoria, i són conscients que estan essent els protagonistes de la seva història i d’una nova història que possiblement començarà amb un procés constituent.

---

[1] 62.000 milions de diner públic per rescatar bancs i 60.000 milions de beneficies repartits pels bancs en els darrers anys.

[2] Les xifres del darrer informe FOESSA promogut per Càritas són contundents. La fractura social afecta ja al 30% de la societat mentre les diferències entre els més pobres i els més rics també han crescut un 30% amb la crisi que ja tothom reconeix com una gran estafa.

La societat civil contra la banca

“Però el més bell de tots els dubtes, és quan els dèbils indecisos alcen el cap i ja no creuen més en la força dels seus opressors”.

Aquesta frase de Berthold Brecht es va fent realitat dia a dia entre els integrants de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC), ja siguin, afectats o “solidaris” com s’anomena a la major part dels integrants d'aquesta heterogènia família.

Els afectats arriben a l’assemblea corpresos, seuen en una racó en una incòmoda cadira de fusta i no es treuen la jaqueta perquè al local fa fred. Escolten pacientment un llarg ordre del dia en el qual es parla d'una feina de coordinació que resulta feixuga mentre el seu cap no para de donar voltes al drama de la seva vida.

“Ara parlarem dels casos”. Finalment arriba el torn del darrer punt de l’ordre del dia. Es fa un silenci pesant, imprescindible perquè els afectats parlen fluixet. Resulta molt difícil despullar-se davant de més de cinquanta desconeguts.

• “Sense feina no puc fer front als pagaments. M’ofereixen rebaixar la quota però s’estan incrementant els interessos. No hi veig cap sortida.
• Em sento maltractada, em culpabilitzen pel que vaig signar, quan llavors tot eren cares amables, facilitats i empentetes per signar. Em deien “Si et quedessis sense feina, no et preocupis, dos anys de carència”. Ara els interessos són una muntanya, i amenacen amb quedar-se amb la casa de la meva mare. Estic disposada a perdre tot els que els hi he donat, totes les millores que he fet en el pis, però que em deixin en pau, que s’acabi per sempre aquest deute que em destrossarà la vida.
• Al banc em van dir, “pagui el que pugui”. Ens ho trèiem de menjar però els donàvem cada mes un 80% de la quota. Després de dos anys, ara m’adono que tots aquests diners els he regalat al banc perquè si no la pago tota, segons els contractes hipotecaris, no donen per vàlida cap quantitat sinó es cobreix el 100% de la quota.
• A la meva família, la dona i els dos fills, ens han portat de regal de reis una ordre de desnonament per al dia 7 de gener.

La resposta sona contundent a l’assemblea: “Aquell dia no us faran fora, si no s’atura abans, hi serem tots”.

Aquesta història ha tingut èxit fins a dia d'avui en 505 desnonaments aturats per la PAH arreu de l’estat, tan sols una petita part dels més de 400 desnonament diaris.

És una lluita titànica, malgrat que tan sols es lluita pel dret elemental de tenir una segona oportunitat, el de cancel·lar el deute per als que no poden pagar per causes alienes a la seva voluntat i per fer efectiu el dret constitucional de tenir un habitatge a un preu raonable, que no superi el 30% dels ingressos.

Però la brutalitat del sistema capitalista financer, que a Espanya presenta la més cruel de les seves cares, la converteix en una lluita revolucionària. Un lluita que està generant adhesions incondicionals, com ho demostra el fet que en quatre anys les PAH estan presents a 16 comunitats autònomes i 90 localitats (34 de les quals són a  Catalunya) i cada cop compta amb una major reconeixement social i des diversos estaments des de jutges fins a policies.

Hi ha molta gent patint fins al límit. Es van sumant en un macabre comptador els suïcidis de les persones que no poden resistir més. Però aquestes morts no pesen sobre cap consciència, no dimiteixen ni banquers enriquits, ni polítics còmplices dels partits majoritaris, que segueixen boicotejant les propostes assenyades per aprovar una llei de dació en pagament.

Però també hem de dir que són molts els afectats que expliquen que van arribar creient-se culpables, i s’han adonat que són les víctimes, i ara es senten alliberats i continuen desplegant la seva acció solidària dins la PAH. Ells i els solidaris senten que la seva vida pren un altre sentit perquè no creuen que els seus opressors siguin invencibles. La veritat, la justícia i la raó està de la seva part.

Mirant un pessebre, em ve al cap que tenen algú més de la seva part. Un fulletó de Càritas que s’ha fet per sensibilitzar sobre el greu problema de l’habitatge, recorda unes paraules de l’evangeli de Lluc “ i el posaren en una menjadora perquè no trobaren lloc a l’hostal”. Si Déu va fer nàixer el seu fill Jesús en una menjadora, aquest Jesús és el patró dels desnonats.